Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dijous, 21 de Març de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Jose Megías - Sant Adrià de Besòs - 21/6/2011

Matrimonis de conveniència (governs i sindicats)

Seria imprescindible i desitjable, per poder dur a terme aquesta reforma assenyadament, disposar d'un Ministre de Treball que no anés de “sindicalista professional”, ja que hauria de portar-se la reforma a terme, amb una dosi “quirúrgica, més que terapèutica”, i després de gairebé quatre anys de posar draps calents als “malalts lleus” (que són els qui segueixen tenint treball, encara que hagin perdut poder adquisitiu), caldria pensar en aquells “malalts que estan en la UVI”, que porten ja molt de temps sense treball i molts d'ells sense cap ajuda social amb la qual poder sobreviure, és a dir “intervenir per extirpar el càncer”.

Entre els uns i els altres són ja més de 6 milions d'espanyols, els que es troben en aquesta situació, cinc a l'“atur” i més d'un milió entre autònoms desemparats i aturats fent cursets de formació, que segueixen enriquint als Sindicats, quan tots sabem que no va a trobar sortida laboral, al no crear-se ni empreses, ni llocs de treball.

Damunt d'això, la gestió dels ERES els representa als Sindicats un flux d'ingressos de capital molt important, és a dir que surten beneficiats fins a la desgràcia de deixar en l'atur a aquests treballadors que diuen defensar “desinteressadament”.

Les aportacions de l'Estat han passat de ser de 13 milions d'euros l'any 2004 (últim del Govern Aznar) a 29 milions en 2010, és a dir que en 6 anys han augmentat aquestes subvencions en un 123 %, a una mitjana superior al 20 % anual.

Aquest “matrimoni de conveniència” entre el Govern de ZP i els Sindicats majoritaris CCOO i UGT és el que ha impedit prendre les mesures necessàries, per crear un entorn soci-laboral adequat que incentivés als emprenedors a arriscar-se, i crear llocs de treball.

Gairebé tots els llocs de treball creats en els últims quatre anys han estat posats funcionarials o pseudofuncionariales, creats tant en la Funció Pública, com en les empreses paraestatals o al servei dels interessi autonòmics o municipals, sense cap productivitat ni rendibilitat, i els costos laborals de la qual han hagut de sortir dels Pressupostos de l'Estat, és a dir dels nostres impostos.

Així hem aconseguit tancar més de mig milió d'empreses i com a conseqüència d'això hem deixat al carrer i ens hem oblidat d'aquests 6 milions de treballadors, mentre ens afartàvem de llegir en els periòdics el mal gestionades que estaven les empreses privades, sense parar-nos a pensar que el pitjor gestionat era l'Estat Central i els Autonòmics.

Ara mateix, s'acaba de trencar el cordó umbilical que mantenia en contacte a la CEOE i als Sindicats amb el Govern, i segons sembla es va a legislar directament pel Govern una “Llei de Reforma Laboral” dissenyada fonamentalment per un Ministre de Treball, que va sortir al carrer a manifestar-se contra el mateix Govern del que forma part, quan abans de ser nomenat, des d'Europa li van imposar a Zapatero com a condició imprescindible efectuar aquesta reforma laboral que flexibilitzés el món laboral a Espanya.

Imaginen vostès que Llei s'estarà gestant, afavorida per D. Valeriano?

A qui va a decebre al Govern a qui pertany des de fa amb prou feines uns mesos, o al Sindicat del que ha viscut tota la seva vida, i li ha permès arribar al Ministeri que ocupa?

És fonamental si volem sortir de la insostenible situació en la qual ens trobem, que els Sindicats deixin de Governar, i es dediquin a defensar els interessos dels seus representats, sense interessos "inconfesables" d'els qui els dirigeixen.

Em sembla una perversió del sistema, que tots els espanyols hàgim de finançar “a cos de rei” a uns Sindicats que amb prou feines representen al 16 % de la força laboral espanyola, ja que aquest és el percentatge d'afiliats que tenen.

Per ser realment independents, haurien de finançar-se de les quotes dels seus afiliats, pagar els lloguers dels edificis del Patrimoni Nacional que estiguin ocupant, no rebre ni un sol euro de subvenció de l'Estat, no participar interessadament de les comissions dels ETS que gestionen, ja que si estan per defensar els interessos dels treballadors, no haurien en cap cas de duplicar les seves fonts d'ingressos per aquests conceptes.

I pel que sembla segons m'ha comunicat un empresari, una de les raons que ha portat a trencar el consens en les últimes negociacions CEOE i Sindicats, ha estat l'obstinació que van posar a entrar també per via legal en les PYMES, independentment del número d'assalariats que tinguessin, així com voler incorporar-se als Consells d'Administració de les Mútues.

Desconec els detalls, i per això em limito a comentar a grans trets alguns dels punts de fricció que hi ha hagut en les divergències CEOE-SINDICATS, però el que és molt evident és que l'actual Govern porta anys governant al dictat del sindicalisme, i oblidant-se de la resta de la societat, i per aquest camí ha arribat al punt en què es troba.

Ha tingut molta “pau social”, però ha estat “la pau dels cementiris”, ja que ningú ha aixecat la veu, però tampoc ningú ha mogut un dit per solucionar els problemes dels espanyols del carrer, que sense un treball funcionarial garantit, ni un càrrec sindical que portar-se a la boca, ni tan sols una prebenda política de la qual viure, han anat veient com a dia a dia s'anaven quedant sense treball…..i sense esperances d'aconseguir-ho, en haver-se destruït tot l'entramat empresarial espanyol, sense recanvi possible de moment.

Esperem i desitgem, que en passar pel tramiti parlamentari al Congrés, aquesta Llei de Reforma Laboral adquireixi la sensatesa i seny imprescindible per estimular als emprenedors a iniciar nous projectes, ja que només amb una “Llei Justa i Assenyada” es podran posar els fonaments per a una recuperació econòmica, que serà molt lenta, però caldria iniciar-la ja i no deixar que segueixi la deterioració per a l'economia espanyola.

 




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala