Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dissabte, 24 d'Agost de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Jose Megías - Sant Adrià de Besòs - 25/3/2011

El mateix problema amb diferents embolcalls (Líbia i l'Irak)

Tinc la penosa impressió que una sèrie de països, entre ells Espanya, ens hem ficat en un vesper del que ves a saber com en sortirem.

Independentment de tots els matisos que es vulguin posar, no veig diferències determinants entre la situació actual de Líbia, i la de l'Irak en el seu moment, i no obstant això sembla no haver servit de lliçó per a ningú més que per a Estats Units i Anglaterra.

Ara la demagògia habitual entre els polítics, volen emfatitzar el respecte als drets humans, i la massacre de Gadafí amb els seus opositors, com si no fos exactament el mateix que va fer Saddam Hussein amb els xiïtes i els kurds.

No em serveix a mi, ni hauria de servir-los tampoc als responsables polítics que ara ens porten a una Guerra, amb la mateixa obstinació amb que llavors van denigrar als que llavors van fer el que avui fan ells.

I no em serveix el paraigua de l'ONU, ja que només els que no volen veure, poden ser tan cecs, com per no adonar-se que les circumstàncies són les mateixes, i el factor determinant també: EL PETROLI.

Llavors Alemanya i França es van oposar rotundament, perquè tenien uns contractes leonins amb l'Irak per subministrar-los l'or negre a preu de saldo, i EUA i Anglaterra volien controlar el recurs energètic en benefici propi, per això van posar armes i soldats amb les vides de les quals es pagaven els beneficis.

Espanya anava de comparsa dels poderosos, per veure els beneficis que es podrien obtenir per a l'economia espanyola, recolzant l'aventura, però mirant els toros des de la barrera, i sense posar ni un sol home en el front, i solament un vaixell hospital en la rereguarda.

Ara França i Anglaterra volen ser els qui obtinguin el dret a disposar del petroli libio, i demanen la complicitat d'EUA per portar la veu cantant en aquesta Guerra no declarada, però evident.

Espanya segueix de comparsa, i la motivació de Zapatero sembla ser la mateixa que va tenir Aznar, amb el petit matís que aporta armes i soldats (evidentment pocs) per a la bona fi de l'operació.

Certament no és el mateix estar en el Poder que en l'Oposició, i per això Zapatero en canvia d'opinió i oblida tot el seu discurs pacifista, com qualsevol pallasso es canvia de jaqueta en plena actuació.

Alemanya i Turquia s'aixequen d'espatlles, i Itàlia exigeix el paraigua de l'OTAN, que sembla ignorar aquesta pretensió, davant la intransigència de germans i otomans.

Però hi ha un petit detall ara, i és que ni els americans, ni els anglesos, ni ningú penso jo, vol posar tropa en aquesta empresa, per ocupar territori libi, conscients que el problema pot eternitzar-se.

I precisament per això, veurem com tot el conglomerat que acabo de ressenyar facilitarà armament i diners a les tropes libies opositores a Gadafi, i molt possiblement russos i xinesos van a vendre'ls les mateixes armes al coronel i els seus nois, i així facilitar que es matin entre ells.

O potser tots els venen armes a tots, per obtenir majors beneficis.

A uns i a uns altres els importen tres pebrots els drets humans i les vides dels ciutadans civils de Líbia, doncs els uns i els altres van a vendre'ls armes amb les quals els soldats dels dos costats van a massacrar no només a militars dels dos bàndols, sinó a les dones i nens que visquin a les zones d'influència dels seus rivals, com succeeix en totes les guerres.

Amb el bombardeig programat que han dut a terme aquests últims dies contra l'exercito libi, l'única cosa que han aconseguit és igualar les forces dels dos bàndols, en deixar Gadafi sense els recursos bèl·lics dels quals disposava, i sobretot amb la seva aviació i els seus tancs, i a partir d'ara la divisió entre libis, va a ser una guerra cos a cos entre simpatitzants i opositors a Gadafi.

Si no acaben físicament amb el Coronel, sempre tindrà el suport de les tribus a les quals va afavorir, i si acaben amb ell quedarà algun dels seus fills per continuar.

Però no crec que li interessi a ningú acabar amb ell, per això des del dilluns, ha canviat el discurs dels polítics com Zapatero, que el dissabte demanava a plens pulmons, la sortida del règim del coronel, i el dilluns va canviar la seva retòrica, negant el que afirmava dos dies abans, com és habitual en ell.

Segons sembla li van cridar l'atenció els seus “superiors”, per excedir-se en les seves opinions.

I precisament per això jo em pregunto:

Ja tenim als libis matant-se entre ells, perquè no posem a cap dels nostres per matar-se amb ells……I TAN BON PUNT?

Doncs res, ja ho veuran.

Pot ocórrer que aconseguim que hi hagi dos Libis, i que es reparteixin els pous de petroli equitativament, per d'aquesta manera, poder pagar les despeses de la guerra als proveïdors de les armes durant alguns anys, i d'aquesta manera hauran aconseguit els promotors del conflicte l'efecte desitjat.

Vendre armes a munts, mantenir sanejades les seves indústries de guerra, i que paguin els libis totes les despeses, tant els humans com els bèl·lics.

Almenys en aquest cas alguna cosa haurà avançat la cultura occidental.

No haurà costat gairebé cap vida humana occidental, el quadrar el circle dels interessos econòmics dels països del primer món.

I el nostre President, més tes políticament que el meu rebesavi, seguirà amb el seu somriure, de "Mono Liso", sense percatar-se que una vegada més ha fet el major dels ridículs per la seva incongruència, i ha portat a la ruïna a un partit polític que no sap com desfer-se'n d'ell, per poder evitar que el desastre trigui molts més anys a poder ser superada pels socialistes assenyats.

Almenys, és com jo veig el panorama, després de veure que els EUA. Anglaterra, França, Alemanya i Itàlia d'una banda, i Rússia i Xina per l'altre, no es posen d'acord en com tractar el problema, i en aquestes circumstàncies, no veig una altra sortida que la que argumento, en benefici de tots ells.

Clar que no passa de ser la meva opinió, amb tot el risc d'estar equivocat, però de moment no trobo res més sòlid en el que recolzar-me.




Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala