Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dissabte, 24 d'Agost de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montserrat García Ribó - Sant Adrià de Besòs - 18/3/2011

El calaix de la memoria: La cavalcada de Reis

Ja venen, ja venen! Corre, encen el fanalet!

Quin neguit i tremolor. L’aire fred tallant els rostres, les mares i les àvies falcant bé les bufandes als infants. Fanalets tremolosos en les mans menudes, ulls ben oberts i expectants.

El brugit va creixent i la carrossa s’atansa. Primer els patges amb torxes enceses i darrera el rei blanc, el ros, el negre…

Quina màgia, quina cridòria de petits i grans! Amb quina majestat la cavalcada passa i els caramels peten contra terra. I mil mans avancen per agafar-los i d’altres mil es mouen a l’aire, tot saludant als enviats que aquesta nit faran realitat uns desitjos, o… passaran de llarg fins l’any que ve.

En aquells anys els Reis pujaven per l’avinguda i, pel carrer de l’Església arribaven a la Casa de la Vila, on és ara el Casal de la Dona. La plaça de l’Església s’omplia de gent, grans i petits; fanalets encesos, d’altres cremats ja. Les avantatges de tenir un pare lampista feia que els nostres fanals no es cremessin. Dins el fanal, en lloc d’espelma, una pila conectada a una bombeta feia el seu servei de llum.

Els Reis sortien majestuosos al balcó de l’ajuntament i en Melcior alçava la mà per començar el seu parlament. Es feia el silenci a tota la plaça. I llavors descobria que els Reis parlaven castellà. És clar, igual que els Mestres a l’escola, i el senyor alcalde i el senyor rector… Com que l’enteniem igual, escoltàvem embadalits el seu discurs que ens parlava de ser bons i d’anar a dormir d’hora perquè ells poguessin fer la seva feina.

La meva germana, molt menuda, i a coll-i-bè del pare, aquell any va fer la seva petició de viva veu i cridà ben fort al bell mig del discurs: “Rei, portem una nina en cotxet!” Rises generals i jo morta de vergonya.

Quan els Reis marxaven, tothom tornava cap a casa. I allí nosaltres, seguint una antiga tradició, cantàvem per dins de la casa, amb els llums apagats i els fanals encesos. I del sostre queien llaminadures perquè ses majestats premiaven els nostres cants. De fet aquesta tradició era de Badalona. Els infants de primers de segle s’atansaven a la platja amb els fanals, tot cantant, a rebre els Mags i, en mig de la fosca, els caramels queien damunt d’ells… “Els Reis venen per la muntanya / porten joguines per la canalla / Els Reis venen de l’orient / no porten res pels nens dolents”.

Abans d’anar a dormir, les sabates amb palla pels camells i una copeta per ses majestats. I, sobre tot, res d’obrir els ulls en tota la nit, encara que sentissim sorolls. No fos cas que els patges encara fossin dins de casa.




Comentaris

j.megias verges
Te felicito es un buen tema que tenia olvidado.Me transmite paz y serenidad. Seleccionar entre las cosas viejas es como inventar cosas nuevas"



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala