Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 21 d'Agost de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Jaume Vallès - Sant Adrià de Besòs - 10/3/2011

La mare de les batalles de la crisi

Stephne Hessel, honorable veterà lluitador per la democràcia, ho descriu així: “els ciutadans no som els protagonistes de la històrica crisi actual, sols som senzills convidats a pagar la festa”. José Luis Sanpedro afegeix encertadament: “Els finacers culpables de la crisi han ja sortit del trencacolls, prosegueixen la seva vida com sempre, sense grans pèrdues. En canvi, les seves víctimes no han recuperat ni el treball ni el seu nivell d´ingressos”. L´escriptor Marius Carol fa al respecte un al·legat contra la indiferència, quan diu “la ciutadania té la força de la raó, té motius per indignar-se, per rebelar-se per tal de salvar l´estat del benestar, basat en principis ètics i morals”.

Si bé cal seguir atentament els esforços que fa el nostre Govern, buscant condicions més justes en el balanç financer Catalunya-Estat, és just que li donem tot el suport, ja que el nostre executiu tracta de millorar el benestar de la ciutadania. Però hem de ser realistes, tant el nostre President com el de l´Estat, sols tenen un escasíssim marge de maniobra per solucionar a curt plaç la crisi dels quatre millons d´aturats

En aquesta Espanya líquida amb la que ens toca conviure, la mare de totes les batalles serà mantenir el model de democràcia social obtingut en els últims trenta anys, ja que manen els poderosos i llunyans foros econòmics mundials, Wall Street, Davos, etc, que ens consideren suficientment participants del pastís global mentre poguem gaudir de la societat de consum, cada vegada més prima i insolidària. Però hem de mantenir la serenitat i esperar, ja que quasi sempre resulta perillós tenir la raó, quan els poderosos estan equivocats.

 

 

 

 

 

 

 




Comentaris

Jose Luis Muñoz
Només Sr Vallés amb el seu permís i amb tot el meu respecte i admiració m'agradaria fer un comentari a la seva frase "tenen un escasíssim marge de maniobra per solucionar a curt plaç la crisi". Vull mostrar un cas del que quasi bé no és parla, el cas d'Islandia. Un país amb una tradició democràtica molt antiga i que va ocupar el primer lloc a l'informe de la ONU de l'Índex de Desenvolupament Humà 2007/2008. A finals de 2008, els efectes de la crisis a l'economia islandesa son devastadors. Solucions: doncs a Islàndia s'ha fet dimitir a un govern complert, s'han nacionalitzat els principals bancs, es va decidir no pagar el deute que aquests habien creat amb Gran Bretanya i Holanda a causa de la seva més que dubtosa política financera i s'ha creat una assemblea popular per a reescriure la seva constitució. I tot això de manera pacífica: a cops de caçola, protestes i crits al carrer. Tot una revolució pacífica contra de la dictadura dels mercats, del poder polític-financer lliberal i dels especuladors que ens han conduït fins a la crisis actual. El marge de maniobra crec que el marquen les prioritats i lla valentia d'un govern.

j.megias verges
Hola Jose Luis El sr. Valles te rao , no es correcte el comparatiu que fas El Partido Mejor, una formación-protesta encabezada por el humorista Jón Gnarr, ha sido la gran sorpresa de las elecciones municipales islandesas al obtener el triunfo en Reikiavik, según los resultados difundidos por las autoridades electorales. Esta agrupación política, nacida hace seis meses, logró el 34,7% de los votos y 6 escaños, desbancando al Partido de la Independencia, que ostentaba la alcaldía y se quedó con 5; los socialdemócratas, con 3, y el Movimiento de Izquierda Verde, con 1. En el resto del país se constató el retroceso del Partido de la Independencia, tradicional dominador de la política islandesa, aunque mantiene la mayoría en cuatro de las 10 principales poblaciones del país.

Jose Luis Muñoz
Aún más a mi favor, Sr. Megias, yo recuerdo que no hace mucho tiempo un partido que se llamaba GIL encabezado por un personaje como mínimo pecualiar tambien ganaba elecciones municipales, en Reus hay un regidor disfrazado de Elvis, en el Parlamenta Català estuvo a punto de entrar una opción racista, o en Estados Unidos ha sido presidente un actor. De todas maneras el MEJOR PARTIDO basó su campaña en temas ecológicos y sobretodo en criticar a los bancos y las políticas que habian llevado a la ruina económica al país. El hecho que usara métodos heterodoxos, que incluyera un humorista (una profesión de los más respetable) o un excantante de un grupo pop o una ama de casa no deberia extrañarnos, las listas municipales de los partidos aqui en nuestro pais tambien acogen todo tipo de situaciones personales. Mi comentario y lo mantendo iba en el hecho que un pais ha optado por una solución alternativa donde se pone por delante a las personas que a los mercados, donde se intenta ayudar primero a las personas que a los mercados, donde las consecuencias las pagan los que han provocado la crisis y no las personas. Aquí no lo hemos hecho, aqui se ayuda con dinero público a los bancos y se recorta el ya exiguo estado del bienestar a los más debiles que no han causado la crisis pero que son los que más la padecen.

j.megias verges
Solo me referia a: "tenen un escasíssim marge de maniobra per solucionar a curt plaç la crisi". El resto del comentario es opinable



Has d'identificar-te per escriure comentaris
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala