Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 21 de Novembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 9/11/2010

“Catalunya és absolutament viable com a país independent”
- El president d'Esquerra Republicana de Catalunya participa en una tertúlia d'actualitat a Sant Adrià

Joan Puigdercós, president d’Esquerra Republicana, va participar el passat divendres, 5 de novembre en una nova sessió de les tertúlies d’actualitat que organitza l’entitat adrianenca Sab.cat.

Pregunta. Quantes coses s'han de fer en campanya electoral que no faries mai si no fós per aquesta circumstància?

Resposta. És una bona pregunta. Crec que fem coses que no faríem a la vida normal perquè la nostra vida com a polítics, en el meu cas, és en el Parlament. Amb les sessions cada quinze dies, amb les comissions, les preparacions de les reunions de grups, etc. Després hem de fer molt territori. En el meu cas intento cada divendres anar a visitar una escola, una empresa i una entitat social. L’escola perquè són el futur, les empreses el present i les entitats socials perquè les que aguanten el país. Però, és Joan Puigdercós junt a Pedro de la Prada, president de Sab.cat. Foto: Sab.catclar, quan hi ha campanya, s’afegeix la campanya. I les campanyes, malauradament crec que cada cop perdem continguts, debats de fons, serens, tranquils i et fan fer coses raríssimes. Des de fer fotos originals, qüestionaris sobre coses que no són polítiques sinó que són estrictament personals, visites d’espectacles que possiblement mai hi aniries, etc. Fas coses que et preguntes si tenen algun sentit. Jo sóc dels qui dic moltes vegades que no, això ja ho sap el meu equip de campanya perquè crec que no hem d’arribar a un punt de degradació de la política com el que a vegades arribem tots plegats.

P. Creus que des del govern central a Madrid d'una forma intencionada i sistemàticament es castiga a Catalunya econòmicament?

R. Sí. Crec que hi ha un problema que ultrapassa partits i èpoques. A Madrid hi ha una estructura funcionarial, una sèrie de persones que crec que a vegades no són ni conscients de que estan perjudicant Catalunya. Ho explicaré d’una manera tal i com ho va fer un d’ells. Quan estàvem negociant l’Estatut vaig intentar una cosa que no me’n vaig sortir que era que l’Estatut inclogués els aeroports, que els aeroports del Prat, Girona, Reus i Sabadell quedessin sota control de la Generalitat i dels ajuntaments. Quan jo crec que ja ho tenia el govern de Madrid va fer marca enrere. I un dia em va convidar a dinar un alt funcionari del Ministeri de Foment i em va dir que el que jo pretenia era impossible perquè aquí, a Madrid, hi ha molta gent que viu d’una sèrie de decisions que es prenen fruit del centralisme. És a dir, si l’aeroport de Barcelona es decidís des de la Generalitat, les ampliacions, les reformes, les concessions d’obra, etc., aquí a Madrid molts despatxos, assessories, consultores, deixarien de treballar. I això és Madrid, i això és Espanya, em va dir, i tu pretens reformar una cosa que té més de quatre segles. Jo crec que aquesta tendència hi és. En els últims anys Madrid s’ha enfortit molt, és una capital europea de primer ordre, i a base d’una sèrie de decisions arbitràries, com invertir més en carreterres sense peatge, invertir més en aeroports i ferrocarils, liberalitzar sectors sencers i posar el regulador, com a l’energia, valors, telecomunicacions, etc., han acabat aconseguint un pou d’atracció molt potent, i de ser només la capital política han aconseguit ser també la capital econòmica. I aquí hi ha una sèrie de decisions que no són gratuïtes. Per exemple, la Fira de Madrid, que té fires molt potents, tenen una subvenció del 100% del ministeri, quan les fires de Barcelona depenen de la Generalitat, dels ajuntaments i una part també de Madrid però molt poc. Per tant, sí que crec que hi ha una decisió no de fer mal perquè sí, però sí miren d’enfortir Madrid i això ha perjudicat Catalunya.

P. Recordant les declaracions de Solana, creu que acceptaria Europa en aquests moments una Catalunya independent?

R. Absolutament. No hi tindria cap problema. Ho explicaré. Catalunya és absolutament viable com a país independent. De fet aquest matí he presentat un estudi fet per un economista que afirma que si Catalunya fos independent seria el sisè país d’Europa en riquesa per càpita. Després de Suècia i abans de Dinamarca. El producte interior brut de Catalunya podria arribar a créixer en un 50% en pocs anys. Catalunya té una base industrial molt afectada per la crisi en aquests moments, però és molt sòlida. Som un país amb coneixement industrial, capacitat turística, que depèn de fer bé els deures de recerca, que el Govern no ha fer bé aquests darrers anys, i ens situaríem al capdamunt d’Europa. Tenim una estructura administrativa. Jo sempre recordo que el pressupost de Catalunya és superior al de Xile, que és un país independent. Catalunya no és cap invent, no és Konovo ni Montenegro, és una societat cohesionada i seria. Ho acceptaria Europa? No ho sé. Solana quan diu que no oblida que dintre d’uns mesos o potser un any és molt possible que Europa acabi acceptant Flandes com un nou estat. Bèlgica porta tres mesos sense poder formar govern i crec que el país desapareixerà d’aquí a uns mesos. I estem parlant d’un dels països fundadors de la Unió Europea, i es dividirà en dos. Per tant, quan Solana diu això ho mira des de Madrid, no des de Brussel•les. A Brussel•les això es veu com una cosa possible i normal. I després hi ha una reflexió final. El Solana hauria de saber que Groenlàndia depèn administrativament de Dinamarca. Groenlàndia, pel seu estatut d’autonomia, va voler sortir de la Unió Europea, i va tardar 14 anys en poder sortir de la Unió Europea. Per això, quan diu Solana que si Catalunya fos independent no estaria a la Unió Europea, jo asseguro que és molt difícil sortir-ne.

P. Què s'hauria de fer per a frenar la idea, cada vegada més generalitzada per part de la població, de dubtar de l'honradesa de la classe política?

R. Ser molt contundents en casos de corrupció. Tots volem que s’aixequin estores, transparència i contundència però a la hora de la veritat hi ha gent que ho vol deixar estar per no generar conflicte. Jo crec que aquí ens cal més contundència en aquest tema. I ens cal que siguem nosaltres els primers de fer-ho. Però no és un problema d’actituds només, és un problema de lleis. Sempre dic que si es vol s’acaba amb la corrupció. No hi ha partits corruptes, ni partits honrats. Hi ha persones corruptes i persones honrades. En el nostre cas no diré que a Esquerra som els més honrats però sí hem actuat amb lleis evitar coses. Per exemple, vam aconseguir forçar al PSOE a Madrid perquè modifiqués la llei de finançament de partits polítics per evitar una cosa per a mi era intolerable, que era el finançament anònim dels partits. També hem regulat la donació anònima a les fundacions dels partits. S’ha fet una Oficina Antifrau a Catalunya que ara mateix està controlant la pròpia administració per males pràctiques. I crec que hi ha tres coses vitals que hem de fer en els propers quatre anys, molt senzilles: la primera, com han fet els països anglosaxons, la llei d’accés a la informació, que vol dir que tota persona d’un país té dret a saber en 30 dies la informació que demani del govern; segona, el pacte d’integritat, que s’ha fet a la República Federal Gran participació a la tertúlia d'actualitat de Sab.cat amb Joan Puigdercós. Foto: Sab.catAlemanya, on s’ha fet un pacte entre l’administració i les empreses privades que treballen per l’administració que diu que si una empresa privada paga comissions a tercers, a un partit o a algú del govern, aquella empresa deixa de treballar per sempre per l’administració; i tercer, tal i com s’ha fet a Xile, on s’ha creat una central de compres úniques del govern. Què vol dir això? Que tot el que compra el govern xilè, des d’una taula d’escola fins a un canó per l’exèrcit, està a la pàgina web del govern. Tothom té la informació de com pot vendre el producte, de les empreses que es poden presentar, com s’ha fet el concurs, no hi ha cap part de l’administració xilena que s’escapi d’aquesta central de compres. Per aturar la corrupció hi ha d’haver-hi mesures. La corrupció no és bona per la política perquè fa que la gent pensi que tothom és igual. Quan no és veritat perquè hi ha partits que estiren molt més el braç que la màniga. Crec que els partits, si no se’ls atura internament, si no s’autocontrolen, són unes màquines de gastar diners. Perquè hi ha una creença que diu que quant més diners gastes, més vots. Per mi, els partits estem ben finançats per l’administració pública.

La manera de retornar la confiança és gastar menys diners els partits, ser molt més austers, fer sistemes més transparent d’allò que es públic i privat, i explicar-nos millor. I, sobretot, no inflant el globus. No es pot dir que si un partit arriba al govern s’acabarà la crisi o es reduirà l’atur a la meitat perquè no és veritat. S’ha de ser realista i dir que aquesta crisi és molt forta i ni els propis estats saben exactament què fer. Per tant, la confiança es recupera parlant clar i explicant bé les coses, i aquesta campanya és un exemple de no parlar clar. Em d’explicar la gent que mantenir les prestacions socials que hem anat generant aquests darrers anys serà molt difícil, i que haurem de fer un esforç entre tots. I també hem de dir que la política no ho soluciona tot. Hi ha situacions de l’economia que no les podem solucionar des de la política. El que allunya la gent són les solucions màgiques, perquè no n’hi ha.

P. Quina és la seva opinió sobre la visita del Papa en aquests moments de crisi a Barcelona?

R. Des de sempre Esquerra ha estat un partit laic. Des de la nostra fundació l’any 1931 Esquerra s’ha configurat com un partit partidari d’una societat laica on el fet religiós és una qüestió privada. L’espai públic és comú dels que creuen i dels que no creuen i per tant necessitem uns valors. Des de fa uns quants segles, la humanitat ha emancipat la moral i la ètica de la religió. Segona cosa: si avui en dia hi ha una religió majoritària a Catalunya és la católica. Per tant, quan la principal autoritat de l’Església Catòlica visita Catalunya el primer que li dic és respecte. Dit això, el que no podem permetre és la intromissió de la religió en l’àmbit públic. I aquí hem vist des de Joan Pau II un intent de regressió de l’Església Catòlica de penetrar a l’àmbit públic. A Esquerra Republicana hi ha creients i no creients, encara que la majoria es defineix com agnòstic o ateu. Jo personalment sóc agnòstic i considero que si les religions si están en el seu àmbit no són un problema. Tornant al tema del Papa, crec que se li mereix respecte, però dins del respecte s’ha de deixar molt clar que hi ha una ratlla, que és el dret comú de totes les persones, que cap religió pot ultrapassar.





Notícies Relacionades






Comentaris

josep megias verges
Ja m' agradaria que fos viable, però segurament si fa calculs matematics economicos ,és possible que no sigui encertat.Moltes vegades la il-lusio no coneix limitis








Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala