Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimarts, 04 d'Agost de 2020
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 25/3/2010

"No podem passar a la història com la generació que va mirar cap una altra banda"
- El diputat d'ICV Joan Herrera participa en una tertúlia d'actualitat a Sant Adrià

Joan Herrera, a la Biblioteca de Sant Adrià. Foto: Montse SáezJoan Herrera, secretari general d’Iniciativa per Catalunya Verds, diputat i portaveu del seu partit a Madrid, va participar el passat dilluns en una nova sessió de les tertúlies d’actualitat que organitza l’entitat adrianenca Sab.cat.

Pregunta. És cert que vas ser un dels impulsors del terme “ecosocialista”?

Resposta. Bé, quan jo era als Joves vam fer l’esmena per aquest espai d’esquerres i ecologista, però no només vam ser els joves, sinó també altra gent del partit.

P. Creus que la població està preparada per fer un canvi de mentalitat i afrontar problemes com el canvi climàtic?

R. No sé si la població està preparada, el que sí que sé és que el planeta no està preparat perquè la gent no ho faci. El canvi climàtic no és un debat esotèric, sinó que afecta l’espai físic on vivim, on ens relacionem, on estimem, on es produeix l’economia. Aquí hi ha dues opcions. La primera, no pensar en el canvi climàtic, creient que podem continuar creixent com fins ara, entendre que no va amb nosaltres. I, la segona opció, que és intentar conectar l’acció política, el canvi climàtic i les decisions que prenem. El que sí que sé és que vivim en un lloc que s’anomena Catalunya, i que si no fem els deures, i no ho estem fent del tot, el canvi climàtic es produirà, i com que estem al sud d’Europa ens afectarà com a enlloc. Crec que no podem passar a la història com la generació que va mirar cap una altra banda. Però no parlo només de l’apel•lació a l’individual, sinó de la necessitat d’apel•lar a la política, a les accions polítiques coherents contra el canvi climàtic. I aquell que no ho faci, espero que sigui castigat per la gent, perquè és la més gran irresponsabilitat que es pot cometre avui.

P. Arran dels problemes dels talls de llum de fa dues setmanes, el seu grup al Congrés dels Diputats a presentat una Proposició de Llei per garantir les inversions en el manteniment de les xarxes elèctriques i per establir un sistema de sancions. Quan es preveu el debat d’aquesta proposició?

R. A mí m’agradaria que fos aquesta primavera però no depén de nosaltres. El que sí que vull dir és que ja n’hi ha prou. En el tema elèctric ens trobem amb companyies que tenen uns beneficis extraordinaris i passa perquè a Espanya tenim una llei del sector elèctric del 1997, coneguda com la Llei Piqué, de l’ex-ministre Josep Piqué del Partit Popular, que estableix que en el sector elèctric no hi hagi quasi regles, que no es pugui intervenir per part de l’administració, que no es pugui obligar a que les elèctriques facin la inversió necessària i fins i tot que es puguin eludir les sanciones, quan hi ha sancions. L’any 2007, quan es va encetar al Congrés la reforma d’aquesta llei, les esquerres vam proposar un sector elèctric mínimament planificat, amb intervenció des del sector públic, d’acord amb el que passa a la majoria de països europeus. Aquella esmena a la totalitat no es va aprovar i finalment es va aprovar la modificació de la llei sense elements d’intervenció ni de sanció amb els vots de PSOE, CiU i PP. Jo crec que ja tenim una experiència, que ens diu que la millor regla en el sector elèctric no és la inexistència de regles. No pot ser que avui no es pugui garantir la inversió, que no hi hagui aquest lideratge públic. Perquè en els serveis bàsics la lògica que ha de primar no pot ser el la del benefici. Hem d’apendre lliçons com la que diu que quan es privatitza, per posar uns amics al capdavant de determinades empreses, el que acaba passant és que potser aquests amics fan bon negoci però el conjunt de la societat acabem perdent.

Un dels problemes de la nostra economia és la ineficiència energètica. Per què? Perquè les nostres companyies guanyen més quan més ineficients són. Per tant no hi ha incentius per l’estalvi i l’eficiència, per intentar que les coses es facin millor. I això és així perquè tenim una llei molt perversa, que liberalitza el sector però a la vegada manté els monopolis. Nosaltres ho volem canviar.

P. En el tema del cementiri nuclear, creu que el govern central farà cas de l’opinió del català que s’ha manifestat en contra?

R. Fa tres setmanes ja vam dir al Congrés que no podia ser que el govern de l’Estat no faci cas d’allò que diuen els governs autonòmics. Jo espero que ho escolti ara. El problema que tenim en aquest cas és la manca de rigor perquè es vol decidir on ubiquem els residus nuclears sense abans plantejar fins quan generarem residus radioactius d’alta activitat. Diuen que l’energia nuclear és la solució, però té un problema, que genera residus radioactius d’alta activitat durant milers d’anys. Crec que una tecnologia que genera residus radioactius és una tecnologia profundament immadura. El que nosaltres diuem és que és necessari pactar el que fem amb els residus. El que no pot ser, perquè és una irresponsabilitat, és solucionar el problema a la indústria nuclear perque estigui operant més enllà dels 40 anys, li permeto que faci un negoci rodó, perque les centrals nuclears un cop estan amortitzades treuen molts diners, i en canvi no els obligo a determinar fins quant estaran generant residus.

I, una altra cosa, de sentit comú, és que Catalunya té un 40% de la indústria nuclear d’Espanya, tota concentrada a Tarragona. I ara volem enviar allà els residus, és un disbarat.

Herrera va parlar sobre la sortida de la crisi. Foto: MSP. Com es veuen les properes eleccions al Parlament català?

R. Jo crec que hi ha partit. CiU intenta fer-nos creure que segur que guanya la dreta, però crec que hi ha partit i ho hem de reivindicar en dos aspectes. Des de ICV-EUiA el que volem demanar és una sortida d’esquerres davant la crisi. Perquè la crisi és molt dura, i ho és a ciutats com Sant Adrià, però davant d’aquesta duresa hi ha diferents sortides. Una d’elles és fer creure que els treballadors són el problema, que cal reduir la despesa social, que cal tallar l’aixeta de l’estat del benestar i que, per tant, els que menys tenen s’han d’estrènyer el cinturó. Aquesta és la opció que demana la dreta. Des de ICV-EUiA el que hem de fer és proposar reformes, però no reformes laboral i del sistema de pensions, sinó reformes del sector financer. Perque avui el problema que tenim és que el crèdit no arriba a la petita i mitjana empresa i a les famílies, perquè van donar més crèdit del compte a les promotores i com que ara les promotores els hi deuen molts diners les injeccions de liquiditat que arriben des de l’administració cap als bancs la fan servir per salvar els seus problemes.

La sortida d’esquerres és, per tant, l’estat del benestar, el desplegament, des del punt de vista públic, la llei d’atenció a les persones, que genera ocupació. O tirar endavant les escoles bressol, que també genera ocupació. L’estalvi, l’eficiència energètica, l’aposta per les energies renovables, o la fiscalitat progressiva. No fer que els treballadors paguin més impostos de manera generalitzada, començant amb la pujada de l’IVA, sinó fer que les rentes més altes paguin més impostos perquè, a casa nostra, tant a Catalunya com a Espanya, les rendes altes paguen molt menys impostos que la mitjana de la Unió Europea. I necessitem d’aquests diners per fer front als reptes socials, econòmics, ambientals, etc.

A Catalunya es celebren les primeres eleccions en aquest temps de crisi, i podrem veure cap a on anirà la política de tot l’Estat. Si guanya CiU, tenim ajustos durs, perquè la Covnergència d’avui és molt més conservadora que abans. L’Artur Mas s’atreveix a dir allò que no deia Pujol, com els 20 dies per any treballat l’acomiadament. Per això, nosaltres hem de proposar alternatives d’esquerres, posant en valor el que ha fet el govern d’esquerres però dient que volem anar més enllà, en temes com l’educació, la sanitat, la fiscalitat ambiental i progressiva. No es tracta del tripartit 3, sinó de polítiques d’esquerres per anar més enllà del que hem fet. La nostra voluntat és pesar més, perquè amb 12 diputats hem pogut fer coses però no tot el que voliem.

P. La darrera. Es prohibiran a Catalunya les corrides de toros?

R. No ho sé. Això ho decidirà el Parlament. En tot cas, nosaltres no hem estat hipòcrites en aquest cas i hem dit que no ens agrada el maltractament als animals, però ni a les corrides de toros ni als correbous de les terres de l’Ebre. El que crec que, no es propi d’una societat moderna, aquí, a Sevilla, a Madrid, a Sebastopol, fer del maltracte cap un animal un espectacle. A mi personalment no m’agraden els toros, però ara mateix penso que el més important és la crisi i com sortim d’ella.










| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala