Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 19 de Setembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 15/2/2013

“Volem que el projecte tingui un efecte positiu en l’entorn”
- Entrevista a Miquel Barceló, director del Barcelona Key

Miquel Barceló, director del Barcelona Key, està molt il·lusionat amb el projecte. Foto: MSMiquel Barceló és doctor enginyer industrial, fou director de l’Institut Català de Tecnologia, promotor i president de 22@ Barcelona i de la Fundació b_TEC i, actualment, presideix la consultora Innopro i és expert de la Direcció General de Política Regional de la Unió Europea per al programa RIS3. A més, és el director del Barcelona Key , la Ciutat de l’Economia del Coneixement que tindrà la seva seu al barri de La Mina, a dos solars del futur campus de la UPC i del Port Fòrum. Parlem amb ell de les primeres propostes rebudes en un projecte impulsat per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià que vol atreure iniciatives acadèmiques, de recerca i empresarials d’alt nivell internacional.

Pregunta. Què és l’economia del coneixement?

Resposta. Aquesta és una pregunta molt interessant. Bé, l’economia sempre ha partit del coneixement, des del Neolític. Si ens dedicàvem a l’agricultura era perquè teniem un coneixement aplicat. Això ho va explicar molt bé un professor americà que es deia Peter Drucker, que va ser el primer de parlar-ne, que explicava que a la primera revolució industrial es va mecanitzar l’activitat económica. A començaments del segle XX hi ha una segona revolució industrial amb una sèrie de noves tecnologies que provoquen una explosió de productivitat per l’aplicació del saber al saber, com deia Drucker. La producció creix a un 4% acumulatiu anual, i el que a principis de segle feien 50 persones a finals ho fa només una. O sigui, que produim molt més amb molts menys recursos. Cada vegada menys persones són necessàries que estiguin directament vinculades a la producció, per tant, més persones es dediquen a la producció de saber per ser aplicat a aquesta producción. Per això, quan s’analitza el PIB cada vegada hi menys gent vinculada a la producció de béns físics, produint molt més, i cada vegada hi ha més gent relacionada a la cadena del valor i a les activitats de més valor afegit. Per això, aquells països que dediquen més persones, com Estats Units, a la generació i transferència de coneixement són els països més rics. Així, els centres de recerca estan als països més rics, en canvi passen la fabricació a països com Xina. A Europa, el pes de la producció industrial és molt petit.

En aquest moment atreure talent i persones amb coneixement és fonamental. Les ciutats competeixen per atreure talent. I Barcelona Key és una operació per atreure institucions intensives en talent.

P. No tant per evitar la fugida de talent sinó per atreure?

R. Home, amb aquesta iniciativa part dels cervells que estan fora podran tornar, i part dels que estan aquí i haurien de marxar no marxaran. Generes activitat al voltant del coneixement.

P. En quin mirall es va fixar per crear el projecte del Barcelona Key?

R. Amb el Barcelona Key volem atreure institucions i empreses dedicades a activitats acadèmiques i de recerca. El referent és una iniciativa que neix a Nova York l’any 2008, que es la Roosevelt Island. Consisteix en oferir un espai, en un entorn molt ric en coneixement i en qualitat de vida. El projecte va ser tot un èxit i nosaltres ho hem adaptat a les condicions de Barcelona.

P. Per què els terrenys de la UPC són els idonis pel Barcelona Key?

R. Per una institució de prestigi que volem atreure vam mirar que la oferta de la ciutat fós atractiva. Aquest és l’únic espai que queda de primera línea de mar. Oferim un espai on es pot construir fins a 80.000 metres quadrats, al costat del que serà el futur campus de la UPC, del centre de recerca de Telefónica, de l’Agència Europea de Fusion for Energy.

P. A la presentació del projecte, l’alcalde adrianenc va afirmar que se sentia orgullós del projecte per què estàvem a la Mina. Entenc aquesta sensació de la importància del lloc?

R. Sí, com va dir ell això ja es va donar quan es va decidir que es construiría allà el campus de la UPC. Sí, la veritat és que un territori que havia sigut el pati de darrera de Barcelona i com explico a vegades algun taxista no hi volia anar, ha canviat molt. Aquestes transformacions han de venir de l’impuls del sector públic. La gent de Sant Adrià pot estar molt orgullosa.

Això és una cosa que tenim molt clar en el projecte del campus del Besòs, en el que també estic vinculat. No volem que sigui un espai aïllat, sinó transparent al voltant. Per exemple, des del campus es fan accions dirigides al sistema educatiu de Sant Adrià i el seu entorn. En aquest projecte també volem treballar perquè no només siguin uns edificis amb gent molt qualificada, sinó que tingui un efecte positiu en l’entorn, i això es fa a través dels joves. Aquesta és una variable que tenim en compte en aquesta operació.

P. També es valorarà si els projectes que es participin al concurs d’idees presenten programes per reactivar la zona en el terreny ocupacional, no?

R. Sí, és el que et deia. La via més directe són els IES, tant de batxillerat com de formació ocupacional. Perquè aquestes activitats no només necessiten doctors i llicenciats, també necessita personal tècnic que et vingui del sistema educatiu. El més espectacular és el terreny urbanístic, però al cap dels anys el que queda és que la gent hagi tingut més oportunitats laborals i professionals. El fet que al Besòs hi hagi una universitat politécnica fa que psicològicament els joves que estudien batxillerat allà ho vegin com una cosa normal, del seu poble. Crec que Barcelona Key és la cirereta de totes les operacions que es van fer allà.

P. La intenció és atreure empreses privades i institucions de renom internacional, però sense tancar les portes a les nacionals. Fins ara, què s’han presentat més, internacionals o nacionals?

R. El que volem és atreure empreses internacionals, perquè les d’aquí ja hi són. El que sí pot ser és una operació internacional vinculada a una empresa d’aquí, com va passar a Nova York. Es poden fer convenis però la perspectiva és el món. Les empreses vindran perquè consideren que aquest és un espai idoni per dirigir-se al món, sigui amb activitats acadèmiques o de recerca des d’una institució pública o privada o una empresa. El que oferim és una pista d’aterratge. Un projecte il•lusionant que suma coneixement a una ciutat que ja en té i molt, i una injecció d’activitat, de moral i de projecció de Barcelona.

P. Fins ara quantes idees s’han presentat al concurs?

R. Déu n’hi do! A aquesta primera fase, que acaba el març, el que volem és activar els nuclis emissors, parlar amb centres de recerca i escoles de negocis per veure a qui podem oferir aquesta proposta que es fa des del govern de la Generalitat i de les dues ciutats. A partir de març recollirem les propostes, com la d’una universitat americana amb la que ja estem treballant perquè els interessa estar a Europa des de Barcelona. També hi ha una multinacional molt important que treballa a Nova York i que ha pensat que també ho pot fer aquí.

A finals de març volem tenir unes 50 fitxes o idees, i a partir d’aquí treballar amb elles per fer la candidatura. El mes de maig es crea la Comissió d’Evaluació a on es presenten les candidatures, entre les que s’escolliran els projectes que passaran a la següent fase. I aquí sí que s’haurà de concretar més, s’haurà de presentar el projecte executiu de l’edifici, concretar el pla de viabilitat econòmica, etc.

P. Per què l’administració pública no aportarà res.

R. Sí, els projectes han de ser viables. El govern ofereix un espai i el suport, per exemple, en l’ajuda de tramitació de llicències, dins del marc de la llei per descomptat. No hi haurà excepcions fiscals, perquè el marge de maniobra fiscal en aquest país és pràcticament nul. Tampoc hi haurà sistema d’ajuts explícits per aquesta operació, però hi ha un marc de projectes innovadors en el país i en Europa que si el govern li dóna suport es podran comptar amb ells, però seran els existents.

A partir de maig el que farem és ajudar a fer els projectes. Ja veurem quants arriben, fins omplir 80.000 metres quadrats.

P. No hi haurà un únic guanyador?

R. No. A Nova York finalment una única iniciativa, entre una universitat americana i una altra israelí va ocupar tot l’espai perquè era un projecte de molta envergadura. Tant de bo vingués una iniciativa d’aquestes a Barcelona. Però tampoc desestimarien els altres si no hi cabessin, ja els hi trobariem algun espai. Els 80.000 metres quadrats és una referència. Perquè a més imaginat que quan el maig del 2014 ja es posarà en marxa el campus de la UPC i seran 5.000 persones altament qualificades que es mouran per allà cada dia. En un espai que ara està buit. Ja els hi dic als del Port Fòrum.

P. Sí, perquè ara mateix està pràcticament buit.

R. Clar, té un gran potencial però no hi ha ningú. Només hi ha un restaurant i una botiga de material d’esports. Doncs aquest és el projecte, que ja sabem que en el context actual és difícil, però quan anem interlocutant amb gent que s’interessa el veiem més factible. Si no ho intentes no es fa. Nosaltres estem convençuts que tindrem èxit, a la vista de les iniciatives que ja hi ha. I será molt bo per Barcelona i per Catalunya. Un dels atractius d’aquest projecte és que a Barcelona hi ha una base científica molt potent, hi ha un ambient que és important per les sinèrgies, per l’intercanvi.

Barcelona Key vol, que atreure institucions i empreses dedicades a activitats acadèmiques i de recerca, s'instal·larà a La Mina, a terrenys de la UPC i el Port Fòrum..P. Quan començarà a funcionar el Barcelona Key?

R. En un projecte com aquest, que està associat a la construcció d’un edifici, el risc que triguis tres o quatre anys en fer-ho realitat és molt alt. El que volem fer és que quan estigui el projecte executiu realitzat buscarem un espai provisional a Barcelona per començar l’activitat. Serà una de les maneres com el govern ajudarà als projectes, trobant espais provisionals.

P. En quins terrenys s’han presentat idees?

R. Són tres grups que eren els que preveien, i que s’estan concretant. Bàsicament són activitats acadèmiques, d’universitats, que algunes estan a cavall de la docència i la recerca. Un centre de recerca, a vegades complementari a un que ja hi és aquí. Una empresa multinacional que no estigui a Europa. I algun projecte d’emprenedoria.

P. L’emprenedoria és la millor manera d’acabar amb aquesta crisi?

R. Bé, en tot cas és el creixement econòmic, i una forma del creixement econòmic és l’empresa. Pensa que una universitat petita d’11.000 alumnes que es diu MIT (Massachusetts Institute of Technology) ha aconseguit crear 25.000 empreses, 3 milions de llocs de treball i 2 trillons, com diuen ells, de volum de facturació. Si ho féssim aquí transformariem el país. Com ho han fet? Perquè han aconseguit atreure talent i perquè tenen el que ells diuen un ecosistema innovador. I això és el que volem que es creï aquí.

Sovint a Europa, i sobretot en aquest país, s’ha associat la promoció de l’emprenedoria en crear els espais per l’emprenedoria. Quan una administració pública deia “ara faré un programa per promoure l’emprenedoria” creava una incubadora. I això és confondre l’instrument amb la funció. L’emprenedoria neix d’un cert entorn cultural, d’unes institucions que actuen en xarxa i s’interrelacionen, de persones que comanden totes aquests iniciatives, d’una integració de la cultura de la innovació tecnològica amb la cultura de l’emprenedoria des del bussiness, de l’existència d’un capital risc. És un sistema complex. Quant aquest país ha pretés promoure l’emprenedoria des d’espais, aquesta ha tocat sostre ràpidament. El que estem creant amb el Barcelona Key són espais cada vegada més rics en coneixement de manera que aquesta interrelació es produeixi d’una manera natural. Barcelona Key ajuda a introduir complexitat en un espai territorial i la complexitat és una de les variables que ajuden a la creació de projectes de creixement econòmic, d’emprenedoria, etc.

P. És difícil fer entendre a la ciutadania la importància de projectes com aquest? Perquè ara mateix el que es busca són resultats immediats.

R. El que passa és que si no comences no sentes mai les bases. Mira, un dels atractius aquí és que hi ha 250 investigadors contractats a través del programa ICREA, que es van començar a Catalunya fa uns deu anys. Si haguéssim tingut pressa fa deu anys no hauriem començat. Aquest és un projecte que hi suma, i per altra banda el receptor del missatge ho entén perfectament, perquè no està sotmès a la pressió a la que estem sotmesos els catalans de la crisi, la corrupció i tot això. És un projecte que el dirigeixes a una gent que convides a venir aquí, i la receptivitat és magnífica.

 

 





Notícies Relacionades











Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala