Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dilluns, 23 de Setembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 28/1/2013

“Et sents molt maltractat”
- Entrevista amb Joan Martí i Óscar Marjalizo, ex-dirigents i ex-militants del PP de Sant Adrià

Joan Martí (centre), amb Jesús García Bragado i Alícia Sánchez Camacho, a la presentació del segon com a candidat a les eleccions municipals del 2011. Foto: Montse PallarèsEl passat dilluns, militants històrics del Partit Popular de Sant Adrià es van donar de baixa del partit a la seu de Barcelona. Volien trencar definitivament amb la formació política amb la que portaven treballant més de vint anys en alguns casos. Era la resposta a una situació que segons ells ja no podia continuar. Tot va començar l’any passat, quan el PP de Catalunya va imposar un candidat per les eleccions municipals, el madrileny Jesús García Bragado, en lloc de la llista que havia escollit l’agrupació adrianenca, que estava encapçalada, com les darreres dues eleccions, per Joan Martí. Des d’aquell moment, moltes coses han canviat dins del partit. Parlem amb Joan Martí, i Óscar Marjalizo, el número 5 en els passats comicis perquè expliquin com han viscut aquests darrers mesos i el que els ha portat a desvincular-se definitivament del PP.

Pregunta. Com us vau sentir el dia que us vau donar de baixa del PP?

Oscar Marjalizo. La sensació no va ser bona perquè ens va quedar un regust de que no ens agrada sortir d’aquesta forma. Sabem que les persones passem i el que queda és la institució, però hi ha formes i formes de sortir. Vam sortir tocats, però la sitiuació ja no s’aguantava més.

P. Com va començar tot?

Joan Martí. L’últim dia que es podien presentar candidatures per les eleccions, després de fer una assemblea i sortir que jo anava de cap de llista, (el PP de ) Catalunya va presentar una altra candidatura amb tota la gent de Sant Adrià fora.

P. Quines van ser les raons que us van donar?

J.M. Ens van dornar vàries, alguna extraoficial, com que el que venia (Jesús García Bragado) estava posat des de molt a dalt. Jo en un principi ho vaig acceptar, i no vaig fer cap declaració en contra del partit. A la presentació del candidat hi vaig ser i inclús vaig tancar la llista. Però després ha estat un continu menyspreu quan considero que aquí hem fet molt.

P. Perque no conten amb vosaltres per res, no?

J.M. Per res, i això que l’Òscar és el cinquè de la llista. De fet, no ens van informar de la inauguració de la nova seu del partit a Sant Adrià.

O.M. En un principi ens deien que haviem de ser nosaltres el que ens havíem d’interessar. Però quan em van demanar, sota amenaces, la contrasenya del facebook, que el portava jo, per canviar-la perque jo no entri, veus quina és la col·laboració que volen. No ens avisen ni pels actes de Sant Jordi ni per la Diada.

J.M. A la Diada sempre anàvem nosaltres i simpatitzants, tothom qui volia. Ara no, ara només van ells. I la Laura Rodera, ni viu ni treballa a Sant Adrià. És de Santa Coloma, i d’allà la van fer fora. Aquí la vam acollir amb els braços oberts i després, la punyalada per l’esquena.

El que passa és que tant jo, com l’Òscar com el Salva Aragall no necessitem la política per viure. Jo treballo des dels 16 anys i mai he estat a l’atur. Però hi ha qui necessita de la política perquè no té res més. El Jesús García Bragado és un esportista d’elit però l’havien de ficar a algún lloc perquè ara se li acaba el Pla ADO. I segur que el continuaran ficant en més llocs. Suposo que es pensaven que aquí a Sant Adrià es cobraven 3.000 euros, i no és així. Nosaltres com aquell qui diu posàvem calers. Ara és molt maco, els han obert una seu nova i tot ho paga Barcelona, però quan estàvem nosaltres tot ho pagàvem nosaltres. Ens feiem els cartells i per fer la campanya haviem de demanar un crèdit avalant-ho nosaltres.

Quan va passar el que va passar amb el José Luis (Ruiz Casado) ningú es volia presentar. A mi em va venir el José María Aznar i el Javier Arenas per dir-me que no quedés buit el seu lloc, que el partit sempre quedaría agraït amb mi.

P. I d’això no queda res.

J.M. Mentides. De fet, a la presentación del García Bragado com a candidat l’Alícia Sánchez Camacho em va dir que estigués tranquil, que tot el que havia fet pel partit no podía quedar així. I ara, ni agafa el telèfon ni res. Però, la veritat és que ara estic més tranquil, perquè de la política només he tret problemes i mals de cap.

O.M. Hem perdut moltes hores de feina i del nostre temps però no per posar-nos medalles sinó perquè ens agrada. Perquè estas amb un grup d’amics, i ara de cop i volta et tracten així. No té ni cap ni peus. Si hem comés algun error que ens ho diguin, però és que no ens diuen res.

J.M. Et sents molt maltractat.

P. De la vella guàrdia del PP de Sant Adrià queda algú?

Òscar Marjalizo (esquerra) durant la presentació de García Bragado com a candidat del PP adrianenc a les municipals de fa dos anys. Foto: Montse PallarèsO.M. No, apart de Maria (Franco) que és regidora i que li fan molt el buit.

P. Com va ser que va anar tan a dalt a les llistes si és la teva dona, Joan?

J.M. Perquè a la llista que van presentar no hi havia ningú de Sant Adrià, i vaig dir que com a mínim el tres fos la Maria que porta tant anys o més que jo i que el quatre fos l’Òscar, però només van acceptar que la Maria fos la tercera i l’Òscar el cinquè.

P. Cap a on va el partit a Sant Adrià?

J.M. A la deriva. Jo crec que anirà a pitjor.

O.M. Una incógnita, perquè no hi ha gent. Quan vaig lleguir a la premsa que el dia de la inauguració hi havia 50 militants de Sant Adrià em va estranyar molt perquè el dia de les eleccions autonòmiques va venir gent de Bilbao a cobrir col·legis electorals. Si són 50 simpatitzants no fa falta demanar a Barcelona que et porti gent de fora per cobrir els col·legis. Nosaltres erem pocs però cobriem tots els col·legis.

P. I què us sembla la feina que fan, als plens per exemple?

J.M. Tu mateixa ho veus als plens. És molt fort. Hi ha hagut algunes dissertacions que penses “mare meva”. Amb nosaltres sempre havia respecte amb els altres grups. Potser el que hem pagat és que no hem sigut “la voz de su amo”. Hem mirat més per la ciutat que no pas pel partit. I ara al darrer ple demanen ells respecte, quan en moltes vegades, sobretot la Laura, han faltat molt el respecte.

Una altra cosa, nosaltres sempre teniem un portaveu, que era el Salva Aragall i era ell qui parlava sempre als plens, però nosaltres sempre ens reuniem abans dels plens. Ara no, ara cadascú defensa una cosa. Són maneres de veure la política, hi ha qui vol viure de la política i qui vol mirar, a nivel local, pel teu municipi. El que hauria de mirar la gent és que les promeses electorals estiguin complertes, i en el nostre cas, si mires els tríptics electorals veuràs que es van cumplir 8 de les 10 promeses que vam fer. I molts dels fons europeus van arribar a la ciutat gràcies a la nostra ajuda, com que paressin més trens a l’estació. No ens ha agradat mai fer propaganda de tot això, però potser ho hauriem d’haver fet.

En aquest sentit estem tranquils perquè sabem que hem fet coses per la nostra ciutat, però que t’ho paguin així és el que dol.

O.M. I a sobre que t’acusin de coses greus que són mentida. Com quan una persona anònima, que suposo que seria un d’ells, va escriure al vostre diari digital que havíem tret rèdit polític de l’assassinat del José Luis. Quin rèdit polític vam treure? Estem treballant a la Diputació o altre institució?

P. I ara què? Deixareu la política de banda?

J.M. Jo ara estic tranquil.

O.M. Sí, estem alliberats.

J.M. Tot i que he estat fotut, perquè jo he passat de molt fortes aquí. T’han matat a un company, a un amic. Jo mai havia pensat en ser regidor, i nosaltres també voliem renovar. Aquesta era la darrera vegada que em presentaba. L’Alzina ja no es presentava, jo sí em presentava però per fer una transició. I després hi eren l’Òscar, la Desi i la Laura, que després ens van apunyalar. Però res, van portar un senyor de Madrid, que s’empadrona a Sant Adrià 15 dies abans de les eleccions. Mentre que jo porto vivint aquí des del 91, em sembla que alguna cosa conec de la ciutat. A mi no em feia falta anar al Mercat a repartit propaganda electoral, perquè jo hi vaig cada dissabte vaig a comprar. A mi em coneix tothom. Quan van anar ells ara a fer campanya més d’un paradista els hi va fotre bronca. I molta gent encara es pensa que jo sóc regidor, i d’altres van votar al partit pensant que estàvem nosaltres.Joan Martí i Óscar Marjalizo durant la campanya per les passades eleccions autonòmiques. Foto: PP

I de mi no poden dir que hagi fet declaracions en contra del partit, he estat calladet, però arriba un moment que ja no pots més. Que ho sàpiga tothom que ja no hi som i que a més ens hem donat de baixa del partit. Militants que portàvem més de 20 anys.

P. Què passarà a les properes eleccions?

J.M. Aquí? Hi haurà punyalades perquè si surt la llei que vol reduir el nombre de regidors, aquí quedarien uns 15. El Partit Popular es desgastarà perquè està al Govern central, CiU potser també es desgastarà, potser el PP tindrà només dos regidors. Hi haurà baralles. Potser al Chuso (García Bragado) ja li han trobat un altre “enchufe”. Quedaran les altres dues, perquè com li dic a María ella és un iogurt caducat.

Abans de que vinguessin aquestes persones hi havia molt bon rotllo dins del partit i amb la resta de formacions polítiques.

O.M. Volem agrair a la resta de forçes polítiques el recolzament que ens han donat. Principalment al Sito, a l’alcalde, que sempre ens ha donat suport. És curiós que des dels altres partits et tractin millor que a la teva pròpia casa.

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala