Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Diumenge, 17 de Novembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sez - Sant Adri de Bess - 3/9/2012

Intento que la gent torni a descobrir la joia de divertir-se amb senzillesa
- Entrevista a Gromic, clown que actuar a la Gran Gala de Circ del FAC’12

Pregunta. Qui és en Gromic i per què aquest nom?

Resposta. És un joc amb les primeres lletres del meu nom i cognoms. El vaig escollir perquè es pot llegir en diversos idiomes sense desnaturaritzar-ho massa i també perquè té alguna cosa a veure amb el qui es considera com el primer clown a treballar en solitari: Grock.

P. Com vas començar en això del circ i la màgia? Perquè el teu món era la publicitat, no?

R. De petit m'apassionaven els mags i el circ. Després vaig descobrir el món de la improvització teatral (d'origen canadenc, aquest esport cultural té una gran afició al món francòfon – a Bèlgica, França, Canadà, etc)). A causa d'una gran desconfiança, confusió amb mi mateix i immaduresa, era fàcil que em deixés guiar per la cultura cap a estudis considerats més seriosos. Així que de pressa vaig decidir estudiar “comunicació mediàtica”, i especialitzar-me en publicitat. La veritat és que vaig descobrir els meus estudis mentre els feia i solament després em vaig adonar que m'hagués agradat estudiar psicologia social.

En fi, en finalitzar els meus estudis no entendia molt bé que competència podia presentar per aconseguir una feina, així que vaig fer un any en alguna cosa que em feia molta més il·lusió i vaig començar una formació pedagògica en circ, és a dir, aprendre a ensenyar les tècniques de circ...i tot un món se’n va obrir. Tornar-se “marginal” era possible, i vaig treballar al món del turismo en hotels i creuersGromic, clown que actuarà a la Gran Gala de Circ del FAC’12. Foto: Gromic on vaig poder experimentar i desenvolupar idees. La meva darrera gran experiència abans de viure solament del meu art va ser treballar com a pallasso d'hospital aquí a Barcelona amb “Pallapupas”. Aquesta experiència em va ajudar a desenvolupar-me amb més profunditat com a persona i com a professional.

P. Què és la comèdia visual?

R. La “Comèdia visual” serveix per fer entendre a la gent que assisteix a un espectacle sense

paraules, sense especificar en concret el llenguatge o tipus de barreja tècnica que s'utilitzarà per esprémer-se. Als éssers humans ens resulta més fàcil d'etiquetar les coses. Per això, em sembla la manera més adequada per “definir” la manera amb la qual m'expresso millor sobre

l'escenari. Encara que segueixo cercant-la haig de reconèixer que paraules com clown, pallasso, mim, etc., podrien també “descriure'm”. Encara que barrejo aquestes tècniques a la meva manera i que tinc un afany per al tema del clown, haig de constatar que en general són paraules que resulten poc atractives de moment o associades a poca qualitat fins a insult i fàcilment poden frenar un professional ja en un món que té desafiaments importants.

P. Què ens trobem al món de “Gromic”?

R. Un món on la senzillesa és reina, on el riure és considerat com una emoció i tractada amb delicadesa. No totes les maneres de recerca del riure són considerades com vàlides. La diversió es pot fer tots junts sense necessitat de burlar-se d'algú. La frontera del riure entre nens i adults és una mera il·lusió. Intento que la gent torni a descobrir la joia de divertir-se amb senzillesa i que re-descobreixi com meravellar-se amb el que un ja té.

P. I què podran veure els que s'apropin a veure la teva actuació a la Festa Major de Sant Adrià? Què els diries als veïns de la ciutat perquè vagin a veure't?

R. Vine si sents que t'estas allunyant de l'essencial, si sents que els teus criteris són diferents de la televisió. Vine si et ve de gust i si tens la possibilitat. Jo hi seré.

P. Tens algun referent en el qual et fixis en això de la màgia i el circ en general?

R. Clar, el terreny ja ha estat estrenat per d’altres, inspiren l’energia per seguir en el meu camí: George Carl, Avner the eccentric, Joe Jackson Junior, Peter Shub, Leandre, Tina Lenert, Tommy Cooper, Kenny Layton.

P. És més fàcil expressar un sentiment amb gestos que amb paraules?

R. No sé si la paraula “fàcil” és adequada per descriure tal procés. Cadascun té la seva manera privilegiada d'expressar-se. La veritat és que tindria milers de maneres de contestar-te que podrien semblar contradir-se... En gran resum: penso que la paraula té un gran poder i que la veritat ve del cos...un té impacte sobre l'altre i recíprocament!

En el meu àmbit, la dimensió de la comunicació em sembla el més important, no tant “l’expressar-se” per expressar-se. Encara que el mitjà amb el qual “comuniques” és de la teva elecció, el que fas, sents o vibres ha de moure alguna cosa de l'espectador, perquè el seu temps de vida que t'ha atorgat a mirar-te valgui la pena, perquè hi hagi, encara que molt humilment, un abans i un després d'haver assistit a la teva representació.

El que és segur és que resulta un gran desafiament a l'hora de crear contingut privar-se de la paraula.

Gromic, clown que actuarà a la Gran Gala de Circ del FAC’12. Foto: GromicP. Amb la crisi econòmica que ens ha caigut al damunt, et fan venir ganes de deixar els gestos i posar-te a cridar a més d'un?

R. Doncs la veritat és que si. I quan penso així intento recordar-me d'un principi: “el que no m'agrada de Tu, ho canvio en Mi”. Haig de confessar que encara que aconsegueixo solament posar aquest principi en pràtica un 20%, treballo per fer créixer aquesta proporció en la meva vida.

Quan critiquem els poderosos, encara que amb raons més que vàlides, tenim aquesta tendència a oblidar el que fem nosaltres mateixos. Sense pensar que hi ha res a fer sobre aquest tema, penso que guanyarien si poséssin energia en el que podem canviar de debò aquí i ara sense esperar que les condicions externes (que depenen poc de nosaltres) canviïn. No es tracta d'una crisi, si no d'un canvi de fons, no es tracta d'aguantar aquest “mal moment” si no de decidir ara què ens és essencial i de re-crear les nostres vides. Penso que hi ha molts talents de tot tipus que s'estan malgastant per deixar les condicions de fora guiar les nostres vides. Encara que sóc conscient que és més fàcil dir tot això que posar-ho en pràtica, penso que aquest tipus de direcció seria el més concret i constructiu.

Penso que si la nostra cultura occidental fos més coherent entre la seva paraula i acció, molt seria resolt. Penso també que la nostra cultura europea ha passat en la seva darrera era d'un “tenir” i després “fer”, abans d'un “fer” i després “tenir”...i dubto que obtinguem resultats constructius si ens quedem amb aquesta actitud.

P. Has viatjat per tot el món des de la teva Brussel•les natal i ara has recalat a Barcelona. Què t'agrada d'aquesta ciutat?

R. Vaig venir a Barcelona amb el projecte de quedar-me sis mesos o un any, i ara resulta que fa més de 7 anys que estic aquí. M'encanta la temporada dels calçots, la riquesa d'activitats que es pot trobar a Barcelona quan un es decideix a fer alguna cosa i cal reconèixer que encara que no perfecte els transports públics de Barcelona són molt molt competitius (entre els millors que conec).

P. Com creus que es tracta el circ al nostre país?

R. L’APCC (l’Associació dels Profesionals del Circ de Catalunya) treballa al seu reconeixement i a poc a poc ho aconsegueix. D'una altra part, em temo que mentre part del circ s'està institucionalitzant, se li està fent perdre la seva capacitat de resiliència.

Per la seva natura d'arribar a tots els públics, el circ tindria un avantatge sobre els altres àmbits artístics en aquest món amb regles canviants. A l’institucionalitzar-se gairebé de manera exclusiva, s'està denaturalitzant. Saps que Barcelona prohibeix d'actuar al carrer però té un institut de les arts del carrer! Companys que abans actuaven a la Rambla es van veure multats, confiscat el seu material i diners que portaven amb ells...I això no és llegenda urbana!

Penso que talents nous i independents van tenir encara més dificultats a desenvolupar-se...si no pots experimentar al carrer, encara que respectant que estas dins de l'espai públic, es torna més un desafiament. Penso que Barcelona necessita deixar espontaneïtat als seus talents en comptes de tallar-los quan encara ni tan sols han nascut.

P. Què et semblen activitats com el Festival d’Art de Carrer de Sant Adrià?

R. Una súper iniciativa per sensibilitzar la gent a aquest tipus d'espectacle. El que té de bo un festival és que sol atreure la gent a qui li interessa aquest tipus de cultura. D'una altra banda, i per ser honest de vegades em pregunto si la gent ho valora. La realitat d'un espectacle és que té un cost i encara que aquest sigui assumit sovint per una entitat que ho ofereix al públic, la tendència humana que apareix és que quan dónes una cosa de franc tenim tendència a valorar-ho poc. Tot el que és “público” (des de serveis fins a material urbà) és en general poc benvolgut (fins i tot està maltractat, solament s’ha de veure com els usuaris tracten les bicis del bicing, passen sense pagar als transports públics o deterioren el material urbà), ara que aquesta “gratuitad” comença a desaparèixer a poc a poc ho valorem més. Espero que sigui igual per a la cultura i que el públic valori més les coses que li són essencials. Crec que part de les persones segueix preferint gastar-se els diners a pagar-se una copa en una discoteca que la meitat a veure un espectacle... cadascú fa la seva!

P. Es nota la diferència d'actuar en festivals de carrer a fer-ho en teatres?

R. Totalment, no ets aïllat del context on actues. Qualsevol activitat que facis tindrà un impacte que variarà segons el seu context. El carrer em dóna més llibertat i el teatre més impacte.

P. On podrem veure't actuar després de Sant Adrià?

R. Tinc molts projectes, a destacar la meva aparició en un gran festival de l'humor a Àustria, Velden, on va actuar Leo Bassi l'any passat i en principi seré també a la festa de la Mercé, abans d'una probable gira a Finlàndia.

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no ests registrat, pots fer-ho aqu
| Edici impresa pdf | Edici impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © rea Bess | Tots els drets reservats.


C/ Bess, n 7 - Sant Adri de Bess - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: Jos Alcal | Produccin: Montse Saez | Administracin | Web master: Jose Mejas | Informtica: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala