Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dijous, 19 de Setembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 3/9/2012

«Si algú té dret a fer un tribut a l’Eugenio sóc jo»
- Entrevista a Gerard Jofre, fill d’Eugenio, creador de l’espectacle “Reugenio” i responsable de “Saben Aquel Que Diu Produccions”

El fill de l'Eugenio està molt il·lusionat amb la visita del seu espectacle "Reugenio" a Sant Adrià, on hi viu el cosí del seu pare. Foto: MS Pregunta. Com va ser la creació de l’espectacle “Reugenio” en homenatge al teu pare?

Resposta. Fins que el Reugenio no em va trucar, fa tres anys, per coneixem i parlar del meu pare, a mi mai se m’havia passat pel cap fer una cosa similar. Jo sí que volia fer un homenatge als meus pares perquè crec que el meu pare va marcar una època en aquest país. Però no sabia què fer. Escriure un llibre, treure la seva discografia, etc. Però vaig veure la imitació del Reugenio i em va sorprendre. Tres mesos després vaig fer una festa pel meu 40è aniversari, i li vaig demanar que hi actués. Dues hores abans, assajant, em va preguntar com es presentava i el nom de Reugenio va sorgir sense pensar-hi. Quan vaig veure la reacció dels meus amics es com si un missatge de dalt em digués: “Gerard, aquest és el camí”. Tot seguit em truca l’Òscar Rodríguez del teatre SAT per anar a actuar allà. Jo pensava que actuariem al BBC, bodes, batejos i comunions, però em truquen per actuar a un teatre.

P. Què vas veure en Reugenio que no havies vist abans en els centenars d’imitadors del teu pare?

R. Moltes coses. Primer que va ser l’únic que m’ha trucat, i això és una gran diferència, perquè la resta d’imitadors no s’han posat en contacte amb la família. Segona, la predisposició que li vaig veure, perquè es va posar en contacte amb mi per conèixer la vida de l’Eugenio. Es va posar a la meva mà perquè jo li mostrés tot el que vaig aprendre del meu pare.

L’actuació que va fer a la festa del meu 40è aniversari no va ser la seva millor actuació. Era molt difícil perquè el seu públic era la família i els amics, gent que havia conegut l’Eugenio. Però ho vaig veure clar, i vaig ser jo, i no ell, qui va pensar en fer l’espectacle.

P. Suposo que no us esperaríeu l’èxit que ha tingut.

R. No, ni molt menys, però és que jo no ho he fet per l’èxit. Ho he fet per una necessitat meva interior de retre un homenatge al meu pare. No ho he fet per l’ànsia d’anar a guanyar diners, o obtenir fama. Reugenio és un personatge anònim, que ningú sap ni com es diu. Què més dóna qui sigui si això és un homenatge a l‘Eugenio? El meu pare no va vendre mai la seva vida privada, i jo tampoc ho he fet. A partir d’aquí jo sóc qui m’emportaré les hòsties i el Reugenio els elogis. El Reugenio és un actor, i el fill de l’Eugenio és el director, el productor i qui està darrere.

P. Suposo que la frase “aquest ho ha fet pels diners” l’hauras escoltat alguna vegada, no?

R. Sí. Vivim en un món i en un país en el que sempre que poden et destrueixen. Vivim en un país d’enveges. Per exemple, jo per ser fill de l’Eugenio no podia fer una altra cosa. Tothom és lliure de pensar i dir el que vulgui. Però si algú té dret a fer-li un tribut a l’Eugenio sóc jo. Ho he dit més d’una vegada: agraeixo a tots els imitadors del meu pare perquè tots ho han fet amb respecte. Quan algú imita a algú entra en la barrera de ridiculitzar a aquest personatge, i amb l’Eugenio no ha passat.

Si la gent es pensa que ho fet pels diners, jo dic que tothom fem coses per diners perquè jo no menjo de l’aire, les meves filles no mengen de l’aire. Vaig assumir un gran risc per crear aquest espectacle, i això només ho sé jo.

Per mi l’Eugenio va marxar molt d’hora, deixant molt de material que vull mostrar a les generacions més joves. Pels qui no el van veure i pels qui el van veure i volen recordar-ho. També vull aprofitar material del meu pare inèdit que algún dia veurà la llum.

P. Hi ha molt material inèdit?

R. Hi ha coses. Gravacions inèdites que algun dia m’agradaria treure-les.

P. Per què està tan vigent l’humor d’Eugenio?

R. Per què és un humor atemporal. Per exemple, un acudit de fa 35 anys que parlava de les tres potències mundials, Grècia, Portugal i Espanya, no pot ser més actual. Es va adelantar a la seva època, fent un humor intel·ligent. Un humor blanc, que et fa pensar, que serveix per les generaciones de l’Eugenio que tenen entre 50 i 80 anys, i també pel qui té 15-20 anys. Ara està molt de moda els monòlegs, però els monòlegs són molt més antics que l’acudit. El Capri i el Gila ja en feien. Però d’acudit per acudit no hi ha tants. El que va fer el meu pare és aconseguir que el públic visualitzi els personatges amb acudits molt curts.

P. Són tots acudits antics o hi ha algun de nou?

R. Portem tres espectacles. “Con todos mis respetos”, que és el que farem a Sant Adrià, on vaig agafar els 60-70 millors acudits. “Hablamos”, que vam presentar al novembre al teatre i que hem estat fins ara a Madrid, és un diàleg amb l’Eugenio amb alguns acudits que el meu pare no va poder explicar. I a Luz de Gas portem des d’abril passat fent un espectacle que molt segurament tornarà a la tardor.

El fill de l'Eugenio està molt il·lusionat amb la visita del seu espectacle "Reugenio" a Sant Adrià, on hi viu el cosí del seu pare. Foto: MS Intentes incorporar coses noves, però mica en mica, no tinc cap pressa.

P. Fa pocs mesos vas publicar el llibre “Saben aquel que diu...”. Vas descobrir alguna cosa del teu pare que no sabies?

R. No, perquè amb el meu pare havia parlat molt. Les pallisses verbals quan anàvem de viatge eren com un màster. Ja sabia qui era el meu pare, amb totes les seves virtuts i els seus defectes.

P. Abans has parlat del Gila, que ja no hi és entre nosaltres, com tampoc el Paco Rubianes. Penses que ens estem quedant sense referents?

R. No, els referents hi són. Estem parlant d’Eugenio, de Gila, de Tip, de gent molt importants. Aquests seran sempre els nostres referents. Però tenim una bona fornada perquè al nostre país tenim grans còmics. Però que arrelin tant com l’Eugenio o el Gila serà molt difícil. Et podria dir algun que d’aquí a molts anys serà recordat, com l’Andreu Buenafuente, que per mi és un fora de sèrie. El meu pare també l’admirava molt.

P. Com a fill, és molt complicat veure sobre un escenari a algú que s’assembla tant al teu pare?

R. No, perquè això ho he volgut crear jo. Em va sorprendre quan tenia 16 anys i vaig veure un imitador a Madrid, però ja no. El que passa amb els imitadors és que eren imitacions curtes, de tres o quatre minuts, ningú ha tingut els pebrots d’estar una hora i mitja a l’escenari.

P. Què vas aprendre amb el teu pare quan anàveu de gira?

R. Home, m’imagino que com qualsevol fill amb els seus pares, que intenta extreure el millor de cadascun d’ells. En els viatges vaig aprendre lliçons molt importants sobre la vida: que no tot es tan bonic com sembla, que qui la fa la paga, que si ets bona persona les coses acaven sortint. Va voler fer-me veure com és la societat que tenim.

P. Què creus que diria el teu pare de la situació actual? Quins acudits faria?

R. No parlaria de política, però segurament de la pujada de l’IVA a la cultura sí que en faria.

P. Que es trobarà la gent de Sant Adrià quan vagi a la plaça de la Vila a veure el vostre espectacle?

R. T’haig de dir que em fa molta il·lusió anar a Sant Adrià, perquè a la mateixa plaça hi viu el cosí del meu pare, l’Armengol, que em va ajudar molt en el tema del llibre explicant-me vivències de quan eren petits. Vaig estar amb ell va un any o així i quan em va trucar i em va dir si hi hauria la possibilitat de portar l’espectacle a la ciutat no ho vaig dubtar.

Què es trobarà la gent? Intentarem crear un clima de bon rotllo, que la gent es deixi portar i que estaran una hora i vint minuts rient i demanant els acudits que vulguin.

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala