Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 19 de Setembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 1/2/2010

Un homenatge als represaliats pel franquisme de la comarca
- Serà demà al Teatre Zorrilla de Badalona

El Teatre Zorrilla de Badalona acollirà demà dimarts 2 de febrer un acte d’homenatge als veïns de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs que van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde de Badalona, Jordi Serra, i el director dels Serveis Territorials del departaEls represaliats pel franquisme rebran un homenatge a Badalonament d’Interior Relacions Institucionals i Participació a Barcelona, Àngel Merino, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Badalona, és obert a tothom.

L’homenatge començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Lluís Martí Bielsa, que intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme de la comarca. Bielsa, membre de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, tenia 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil. Va participar a la Resistència a França, va estar en un camp de concentració i va escapar d’un tren amb destí al camp nazi de Dachau. El 1945 va tornar a Catalunya per lluitar contra el franquisme i al 1946 va ser detingut. Després d’organitzar una vaga de fam a la presó Model de Barcelona, va ser castigat tancat a les fosques durant mesos.

En l’acte d’homenatge, l’historiador Oriol Dueñas parlarà de la repressió al Barcelonès i el Grup Murtra Ensemble, formació musical resident del Teatre Zorrilla, oferirà un concert.

L’acte s’emmarca en el programa de 25 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l’assistència dels propis testimonis a l’acte. Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.

Des de l’any 2.000, 7.154 veïns del Barcelonès han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat (353 de Badalona, 146 de Santa Coloma de Gramenet i 50 de Sant Adrià de Besòs). A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel•lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala