Pregunta. D’on vé el nom de “Teràpia de shock”?

Resposta. El nom de terapia de shock prové d’una pel·licula musical de serie B. L’esperit que transmet aquell film sintonitzava molt bé amb el què voliem transmetre nosaltres com a banda... perquè potser tal i com estan les coses ara mateix, tots necessitariem una bona Terapia de Shock.... i seguir la festa.

P. Com es va crear el grup?

R. Tot va començar un estiu que en Suka i en Massa van decidir composar alguns temes junts, entre ells “Sense Tu”. La gent començava a parlar de les seves cançons i llavors van decidir ampliar el grup i formar un quartet electric. Juntament a Gerard Lopez (bateria) i Albert Peres (Baix). A partir d’aquell moment van començar a tocar junts cada dia fins avui.

P. Us esperaveu l’èxit de “Polseres vermelles” i de la vostra cançó “Sense tu”? Us molesta estar molt identificats amb la sèrie?

R. Mai haguessim pensat que la cosa aniria tant bé. Realment ha estat una sorpresa molt especial per a nosaltres i ho estem disfrutant moltissim gracies a tothom! I no ens molesta gens que la gent ens conegui gràcies a la sèrie, perquè el tema ja fa molts anys que estava fet i gravat i al carrer... i quan treus un tema ja és perquè la gent se’l faci seu.

P. Amb “Tota la nit” us heu consolidat com un gran grup d’estudi, tot i que on esteu més a gust és a dalt de l’escenari fent concerts. Què us dóna actuar en directe?

R. Per nosaltres tocar és el més important, més que la fama, més que els diners, més que qualsevol cosa en aquest món. El que volem nosaltres és pujar i tocar i intentar arrivar a la gent amb el que fem i com som... i és el que ens fa sentir més vius.

P. Com és la vostra relació amb els fans? La darrera vegada que ho vaig mirar tenieu prop de 28.000 persones al Facebook.

R. Els fans son els nostres amics. Si hem arrivat fins aquí ha estat tot gràcies a ells... i per això el nostre deute amb ells és fer que cada concert que vinguin sigui únic i especial … perquè cada nit és diferent! I ells fan kilòmetres i kilòmetres per venir-nos a veure, per cantar amb nosaltres, i això et dóna forces per tirar endavant en moments difícils i per poder disfrutar al màxim a l’escenari amb ells!

P. Sobretot teniu moltes noies al Facebok. Us molesta que us diguin que sou un grup per noies?

R. La gent que diu que som un grup per noies sol ser gent que no ha vingut a veure un concert de Terapia de shock.

P. Com és d’hetero-geni el vostre públic? Teniu seguidors de més de 30 anys?

R. Per sort tenim un públic que va des de mainada de 5-6 anys fins avis. I això és molt important perquè et dirigeixies a tot el gran públic... i el millor és intentar aconseguir que tant grans com petits, tan d’un estil com un altre … puguin disfrutar i ser ells mateixos als nostres bolos. I que s’ho passin bé junts deixant de banda les diferències... que en el fons, quan hi ha rock pel mig, són molt poques.

P. Us agrada actuar a Festes Majors, o la gent no està per la vostra música i es un públic més de pas?

R. Ens agrada tocar a tot arreu, festes majors, pubs, discos, clubs, sales de concerts, labavos... on vulguis terapia vindrem a tocar!!!

P. Heu actuat per tota Catalunya i també a Madrid, al Festimad. Com us va rebre el públic? Per això de cantar en català.

R. Realment va ser sorprenent que vingués gent expressament a veure’ns a Madrid, i veure que fins hi tot cantaven les cançons en català! Ens van tractar genial i no vam tenir en cap moment la sensació de desencaixar cantant en català. Tot el contrari, una gran sensació d’unió col·lectiva!

P. Què penseu de l’èxit de grups que canten en català com Manel o Antònia Font, que venen discos a tota Espanya, no només a Catalunya?

R. És sensacional que comencem a trencar barreres imposades per les costums. És hora d’escapar de la tirania de la consciència i obrir les ments. Esperem que això no es quedi aquí i que tan ells com els grups que vinguin darrera puguin anar obrint camí i creant vincles nous per tot el mon. Les fronteres desapareixaran quan deixem de veure-les.

P. Quins grups o cantants teniu com a referent?

R. The Strokes, The Ramones, Razorlight, Greenday, The Smiths, Jimmy Hendrix, Janis Joplin, Porcupine tree... entre molts i molts altres.

P. Un festival o un concert mític que haguéssiu volgut viure en directe?

R. Greenday “Bullet in a bible” i Blur a Hyde Park.

P. El vostre segon disc es va publicar l’any passat. Per 2012 tindrem nou disc de “Teràpia de Shock”?

R. De moment estarem tocant per tot Catalunya fins el dia 10 de desembre, que serà el nostre darrer bolo. El farem a la Sala Apolo de Barcelona. Les entrades ja estan a la venda des de principis d’estiu i estar anant molt bé! Promet que serà una nit memorable...

P. Per últim, què dirieu als adrianencs perquè anessin al vostre concert? Què es trobaran?

R. Doncs … si teniu ganes de passar una bona estona amb bona companyia... si teniu ganes de desconectar de la realitat... si teniu ganes de festa... si teniu ganes de treure allò que porteu dins... si teniu ganes de cridar i teniu ganes de ballar tota la nit... Us esperem amb els braços oberts!!! TERAPIA DE SHOCK per tothom i comencem a riure.