Pregunta. Qui són The Flying Tiritas? Quan es crea la companyia i per què?

Resposta. The Flying Tiritas és una de les poques companyies d’Espanya que introdueix les disciplines de vol en els seus espectacles de teatre-circ en carrer. Està especialitzada en acrobàcies aèries: petit volant, quadrant, trapezi fix, entenimentada, teles i masteler. A través de l’adrenalina i del desig, ha combinat aquestes disciplines amb una dramatúrgia específica, personatges, gestos, coreografies i molt, molt humor.

Durant els anys 2006 i 2007 vam realitzar les nostres primeres experiències de vol en el Circ Cric a Catalunya (el circ del Tortell Poltrona) i el Circus Claudio a Portugal. La companyia es crea l’any 2008, amb la motivació dels seus integrants de poder “treure” el circ al carrer. Enamorats del circ i del trapezi de vol, el desig va ser traslladar aquesta disciplina tan difícil de realitzar en qualsevol altre lloc que no sigui les cúpules dels grans circs i combinar-la amb altres gèneres que tradicionalment sí s’utilitzen en el treball de carrer.

P. Per què el nom de The Flying Tiritas?

R. Tradicionalment, les companyies de trapezi de vol portaven el nom de “The Flying ...” seguit pel cognom de la família. Així, les troupes més conegudes són The Flying Vázquez, The Flying Gaona, etc...

El nostre nom és una picada d’ullet al circ tradicional i de família. A través de l’experiència del vol hem descobert que el cos sofreix molt les conseqüències d’aquesta dura activitat física, i tots hem travessat diferents lesions. En el primer assaig que vam fer junts un dels companys, Albert Ventura, va caure entre dos matalassos i es va trencar el taló, aquest va ser el nostre acte inaugural. Per això, al no provenir de família de circ ni tenir cognom en comú, el resultat va sorgir fàcilment: Tiretes... The Flying Tiretes

P. Quina ha estat la vostra trajectòria fins arribar aquí?

R. Al setembre de 2008 vam fer la nostra primera estrena a la festa major d’Alpens, l’espectacle de mini-volant, es deia “Volando voy”, i érem quatre integrants. El que ens va aportar va ser la mirada de fora, de gent que no feia circ i que mai havia vist res així. Això ens va omplir d’entusiasme i de ganes de seguir treballant.

Al maig del 2009, amb l’espectacle “Atirititando”, vam la secció “Valladolid Proposa” TAC – Festival de teatre i circ de carrer de Valladolid. A més de les actuacions a Catalunya, vam fer gira amb aquest espectacle entre el 2009 i 2010, per Euskadi, Valladolid, Salamanca, Castelló, Galícia, Aragó, Astúries i Itàlia.

A l’abril de 2011 vam estrenar un nou espectacle: “Prisioneros de circo”, espectacle de mini-volant de gran format, que actualment estem rodant...

En paral·lel, al voltant de l’any 2009, dos dels quatre integrants comencem a planificar un espectacle de menor envergadura, que mantingués la màgia i adrenalina del vol, però que fos més fàcil de transportar i adaptar a diferents espais. Així comencem a treballar en la creació d’“Aritmètica de la mort”. A l’inici de l’any rebem la subvenció del CONCA i després va arribar l’ajuda del FAC de Sant Adrià, que van ser l’impuls que necessitàvem per treure endavant el projecte. I avui, després d’unes quantes funcions prèvies, arribem al moment de l’estrena.

P. A quin públic estan destinats els vostres espectacles?

R. Els nostres espectacles són per a tots els públics, es poden representar tant de dia com de nit, en espais oberts o tancats. Com els circs tradicionals: per a tota la família, pares, nens, adolescents i avis.

P. Teniu algun referent concret en el món del circ?

R. Un trapezista clàssic: Miguel Vázquez; una pel•lícula: “Trapezi” (amb Burt Lancaster, Tony Curtis i Gina Lolobrigida); in artista local: Tortell Poltrona, amb tots els seus anys de treball i la seva generositat en oferir-nos un espai per treballar, per assajar i crear, trucs i secrets, a més de la seva amistat; un professor: Boris Rivas, de Circolos, que ens va obrir les portes del trapezi de vol i del quadrant aeri; i un espectacle: “Circus Klezmer”, pel seu perfecte equilibri entre tècnica circense, dramatúrgia i actuació.

P. En què consisteix el vostre espectacle “Aritmètica de la mort” que s’estrenarà al FAC de Sant Adrià?

R. La màquina de la resurrecció està llista per a la seva presentació pública. Però les coses es compliquen i no tot surt segons el previst: el Dr. Brokilstein haurà de provar-la amb Gelsa, el seu fidel assistent. Entre somnis i estranys i volteretes Gelsa es desperta, però un imprevist provoca un gir en la història... el cervell s’ha canviat pel de la seva mascota, Gelsa és una gallina, Gelsa vol volar!!!! El trapezi, el quadrant aeri i el Dr. Brokilsteins l’ajudaran a complir el seu somni.

P. És cert que és una adaptació molt lliure del “Frankenstein” de Mary Shelley?

R. Totalment cert. Un Frankenstein que, com el de Mary Shelley, compta amb un imprevist. Aquest imprevist dóna a la història un aire més divertit, amorós i una mica freaky, però no deixa de ser la relació entre el científic i la seva creació, el doctor i el seu monstre. En la història de Mary Shelley, el Dr. és guanyat pel seu odi i vol destruir a la seva criatura. En el nostre cas guanya l’amor, i el Dr. solament desitja semblar-se cada vegada més a ella.

P. Les acrobàcies de vol són un dels vostres distintius. És complicat crear espectacles al voltant d’aquesta disciplina tan espectacular?

R. Sí, ja que les disciplines de vol requereixen moltes hores d’entrenament físic, gairebé esportiu. És necessari mantenir-se molt fort i amb el to alt per aconseguir l’explosió d’energia que requereix, i a més que aquesta explosió sigui controlada. La tècnica de seguida es dilueix si no es manté la rutina de pràctica. Això ja de per si significa temps i energia. I a això cal sumar-li els temps d’assaig i l’enorme esforç físic i econòmic necessaris per moure, muntar i desmuntar les estructures amb què treballem. És per això que pràcticament no existeix el vol al carrer.

P. Es nota molt la diferència quan un actua al carrer que quan ho fa a un teatre? Què té el carrer que no tingui un escenari tancat?

R. Al carrer és molt important la reacció del públic. No hi ha dues funcions iguals. Per començar, treballes amb un públic que moltes vegades no està acostumat a anar al teatre ni al circ, amb reaccions molt més espontànies i imprevistes. Has d’estar permeable per aprofitar el que ocorre en el moment i utilitzar-ho en favor de l’espectacle. De vegades et toquen funcions molt dures, amb poc públic o dispers, i has d’aconseguir que “entrin” al món que proposes. El carrer no és com un teatre. No han pagat entrada ni han triat sempre veure el teu espectacle, simplement et troben allí, a la seva plaça, en el seu camp de futbol. Si no captes l’atenció ràpidament res impedeix que es vagin. Però quan el públic et recolza és molt gratificant, realment sostenen ells la funció.

P. Què penseu d’iniciatives com el Festival d’Art de Carrer de Sant Adrià?

R. Que constitueixen una aportació fonamental a la creació local, ja que fomenten la producció i la difusió de les arts de carrer, al mateix temps que amplien el públic en obrir aquestes propostes al barri. Com a artista crec que són molt necessàries per poder continuar els processos creatius, i per al públic crec que són propostes generoses, que li apropen els espectacles al seu àmbit de pertinença, permetent conèixer les últimes produccions.

P. Penseu que el circ està suficientment reconegut per la societat en general?

R. Sí, reconeixement de la societat no manca i l’acolliment del públic és molt bo. Encara costa superar la bretxa que ens separa dels espais oficials i institucionals. L’herència nòmada i independent del circ fa difícil la seva inserció. Estem acostumats a resoldre-ho tot sols, i des d’un cert anonimat: som muntadors, escenògrafs, vestuaristes, dramaturgs, actors i acròbates... Avui dia cada vegada més joves volen fer circ i més gent demana veure circ. Això és un clar senyal de l’espai que a poc a poc s’anirà obrint i del canvi que ja es comença a visualitzar.

P. Quins són els vostres projectes de futur i on us podrem veure actuar després de Sant Adrià?

R. Immediatament després de Sant Adrià estarem a la Fira de Tàrrega. El divendres 9 amb “Aritmètica de la mort”, i el dissabte i diumenge amb “Prisioneros del circo”. A partir d’aquestes dates, juntament amb Alina Ventura i La maleta dels espectacles, ja començarem a preparar la temporada propera, volant per allí i per aquí.