Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimarts, 22 de Octubre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sez - Sant Adri de Bess - 18/5/2011

“Responem qualsevol tipus de problemtica als cinc minuts de plantejar-se”
- Entrevista amb Jess Mara Canga, candidat a l’alcaldia de Sant Adri pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)

Pregunta. Hi ha persones, fins i tot líders de partits que es presenten que diuen que l’alcalde està cansat. Què en respon?

Resposta. Sí, però bé, això m’imagino que sobretot els partits polítics hauran de buscar estratègies per intentar trobar un cert avantatge polític. Penso a més, que allò bo que pot tenir un alcalde com jo en aquests moments és precisament això, el fet de que gràcies a tenir tants anys i tenir un cert reconeixement polític, les portes de la majoria de les administracions s’obren. Això de vegades fa més que ser un pipioli, no? Que començar de nou, sobretot en moments de crisi. Cansat en el sentit que una persona perd vitalitat al llarg dels anys, potser, però no estic ni molt menys cansat de lluitar pel municipi.

P. Hi ha algunes enquestes i alguns mitjans que diuen que aconseguirà més vots. Això pot crear un clima de relaxament?

R. De relaxament no, perquè la sort és que tinc una militància molt activa, que pocs partits polítics d’aquí, de Sant Adrià, la tenen. Crec que la nostra militància és única. Això ens dóna molta força i per tant, es veu bon ambient. Però hem de ser capaços de que aquest bon ambient es tradueixi després en vots, hem d’explicar per una banda el que hem fet i per l’altra que això no s’acaba aquí, que queda molt per fer, que és precisament l’eslògan. Necessitem aquesta complicitat de la ciutadania com fins ara per seguir transformant el municipi.

El pitjor és confondre la política local, amb la d’alt standing. Nosaltres som la política del cos a cos, però ens afecta l’altra política indirectament. Hem de ser capaços de dir que nosaltres defensem els interessos de Sant Adrià, pertanyem a un partit polític, però el que es discuteix aquí és una gestió política i el que es planteja és un pla de ciutat. Nosaltres no tenim la Jesús María Canga, candidat a l’alcaldia de Sant Adrià pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Foto: MScapacitat de generar llocs de treball, ni d’ampliar la plantilla de les escoles o dels CAPs ... això no ens correspon a nosaltres. Això és el que hem d’intentar traslladar a la ciutadania. Aquí es discuteix quin Sant Adrià volem i quin Sant Adrià hem fet fins ara.

P. I quin Sant Adrià vol l’alcalde?

R. Ui, queda molt per fer, però molt de veritat, sincerament. Crec que aquesta legislatura és molt bona en el sentit que, si aconseguim consolidar-nos com a grup fort com fins ara podre manar a picar portes de les altres administracions. A més, com a capacitat local podem garantir que tots els serveis que donem fins ara se seguiran donant. Això pocs ajuntaments a partir del 22 ho podran fer. Hem estabilitzat el pressupost de despesa i ingresos, per això podem garantir estabilitat en aquest sentit. Aquest fet ens permet fer una política diferent, basada en assignatures no superades, com el tema del civisme, com la identitat que hem millorat molt però que hem de ser capaços d’aconseguir definitivament aquesta identitat d’adrianenc. Tots aquests temes són els que cal treballar en aquests quatre anys amb una certa tranquil•litat, a més crec que hi ha esdeveniments que ho permeten, per exemple el Mil•lenari de l’any que ve. Això unit al final de la transformació dels barris i obrint-lo a un procés de participació per definir què és el que volem al nostre litoral, ens donen quatre anys d’unes expectatives grandioses.

P. Ha parlat de participació… Hi ha alguns partits que diuen que aquest ajuntament no deixa que la gent participi més enllà de la consulta que es va fer amb les Tres Xemeneies.

R. Alguna cosa han de dir. Ho respecto, però són històries. El que passa és que fem una participación diferent, del cos a cos, responent qualsevol tipus de problemàtica als cinc minuts de plantejar-se. A més, durant aquesta legislatura cada vegada que s’han convocat a les entitats, la presencia ha estat majoritària. Reconec que hem desenvolupat uns processos de participació però ens falta una volta de rosca. Ens falta desenvolupar els Consells de Barri. Això ho hem de fer en aquesta legislatura. Ens falta desenvolupar el procés de participació en alguna cosa que és cert que no estem acostumats, però que s’ha de fer, com són les audiències públiques a l’hora de preparar el pressupost. Estem preparats per a això, però clar, el que no pot ser és tenir un procés de fer un salt d’una cosa a una altra. És cert que s’ha de passar a una participació més pràctica. En el nostre programa proposem fer conjuntament amb la societat processos que s’han de dur a terme, com el futur de la fàbrica de cartró. O amb els aparcaments de la Rambleta.

Diuen que aquest ajuntament no és transparent, però si aquí ve tot el món a demanar qualsevol documentació i se l’emporta. Si aquí els partits polítics van directament al tècnic i es porten la documentació. Jo he viscut temps d’oposició en aquest ajuntament, que el primer que es va fer és treure’ns la possibilitat d’escriure. Accepto les leccions de participación, però em dol que no es reconegui la realitat.

P. Abans m’ha esmentat el tema del front litoral. Té l’Ajuntament alguna idea del que es podria fer allà?

R. El que està clar és que volem conservar les Tres Xemeneies i la Sala de Turbines, i volem una transformació que arribi des de les xemeneies fins el riu. Això ja ho sap tothom, se’ls ha dit a Endesa i a tots els actors i per tant quan es defineixi el projecte urbanístic, allò que ara té qualificació de zona industrial serà qualificat de zona d’equipament públic. Volem que la gent hi participi, que digui la seva. A més, a l’actual moment de crisi, no tenim cap empresa que t’extrenyi ni que vulgui edificar demà mateix, perquè per sort o per desgràcia els pisos no es venen. Sabem que el procés serà molt llarg, així que el que proposem és que les xemeneies i la sala de turbines s’han d’utilitzar. Un gran pas en aquest tema és que ja està aconseguida la implicació de la futura Àrea Metropolitana en el projecte cultural que reivindicava la nostra ciutadania que a més compta amb una dotació ja específica d’Europa, un èxit que molts hi dubtaven.

S’haurà de combinar diversos elements: zona verda, d’habitatges i d’equipaments. Uns equipaments que la ciutat ha reivindicat durant molt de temps, com un auditori multifuncional.

P. I com està La Catalana? Perquè hi ha molts veïns que es queixen de falta de seguretat?

R. És cert, aquí tenim un problema perquè estem al mig de la centralitat metropolitana. El que passa és que moltes vegades el canvi de la vivenda antiga a la nova necessita l’autorització de Madrid o de la Generalitat de Catalunya per signar l’escritura, tot i que estiguin d’acord els veïns i la Junta de Compensació. Aquest procés deteriora els veïns, perquè viuen en condicions precàries. Però nosaltres no podem fer res més. Jo he mirat totes les possibilitats, inclús estic mirant que puguin anar a viure signant una espècie d’audiència davant el secretari dient que això no és definitiu, sinó que sigui aplicable fins que tinguin tots els papers. Però, clar, això legalment no és possible. La situación és angoixant. Podriem enderrocar les cases tant bon punt quedés lliure, però moltes vegades les vivendes que queden lliures pertànyen a una comunitat on encara viuen persones. I cada dia tenim els qui ocupen i els Mossos d’Esquadra treient gent. I, per altra banda, tenim a 14 famílies que, tot i tenir els seus drets, el banc no li dóna diners per poder comprar la casa nova. A aquesta gent no els podem deixar allà. La Generalitat ja ens ha dit que ells no poden fer res. I, per tant, haurem de ser nosaltres com ajuntament, en un acord de l’equip de govern, els qui haurem de fer front a aquesta situación. Segurament haurem de comprar els pisos com ajuntament, els 14 pisos, i signar amb els propietaris, molts d’ells persones grans, un lloguer social i que puguin viure en vitalici.

P. Una de les coses que reclama la gent és que a la pàgina web de l’Ajuntament es puguin fer els tràmits municipals. De fet s’està treballant des de fa temps, no?

R. Aquí vam tenir un problema, que és que quan nosaltres vam contractar amb una important subvenció que rebem de l’Estat, tot el que era el procés de modernització de l’Ajuntament perquè molts dels tràmits de l’Ajuntament es poguessin fer per via informàtica, vam pensar sempre que en aquest contracte hi havia també la pàgina web, i després ens vam trobar que no era així, de manera que tenim una pàgina web que respon al que diu la llei però que sí és cert que s’ha quedat antiga. Això nosaltres ho sabem i serà una de les nostres prioritats. El que sí hem fet bé, tot i que vam ser criticats en el seu moment, va ser instal•lar a tots els barris pantalles informatives, amb les que la ciutadania en tot momento pot saber les ofertes culturals, el que es fa en cada equipament. En aquest sentit també ens queden coses per fer, perquè encara ens falten Sant Joan Baptista, La Catalana i La Mina.

P. Hi ha una solució a curt termini a la parada de la construcció del nou CAP de La Mina?

R. Estem esperant el que té amagat fins ara la Generalitat, que és definir el pressupost. Jo sóc el primer a dir-ho, aquí al grup socialista d’aquest ajuntament no se li han caigut els anells per criticar actuacions del PSOE. Actuacions que nosaltres hem vist i, defensant encara l’esperit socialista, són de clars retalls a la ciutadania, sobretot de tipus social. I per tant, també en aquest aspecte crític he de dir que inicialment qui ens va deixar penjats va ser el nostre tripartit. Per tant no sóc dels que m’amago, però també és cert que ara no tenim més remei que reclamar a qui governa, i qui governa és CiU.

P. A la llista que presenta el PSC hi ha cares conegudes i baixes importants.

R. Sempre que incorpores a gent nova ho fas pel valor afegit que et donen, no només ara, a la campanya, sinó especialmente a la gestió posterior d’ajuntament. La llista s’ha fet sota un esperit de certa renovació i atenent a algunes peticions personals, com les de Palomar, David Escuder o Evelyn. Jo sempre dic que la política no és un pla de jubilació, i també és important que els joves es formin i que treballin del que han estudiat. I, en aquests llocs lliures, doncs he comptat amb persones molt reconegudes a Sant Adrià com Artur Saloni, que ha aconseguit la unió del bàsquet adrianenc quan tothom pensaba que era impossible. O Fina, que ha estat tota la seva vida treballant a l’Esbart Dansaire. O el Lisardo, un gitano líder a la Mina. Hugo Ferrer, que representa el compromís socialista i el treball dels joves dins del partit. I gent també molt compromesa com Maribel, amb la gent gran, o el David Girón. I, al final de la llista, Gervasio Deferr, un esportista de veritat compromés amb la seva lluita personal i que ha traslladat a la Mina tot el que ha aprés per ajudar la gent jove.

P. Per vostè Catalunya és el país de la tolerància. Sant Adrià és la ciutat de...?

R. També de la tolerància. Crec que la millor evolució que ha tingut Sant Adrià ha estat la base de la convivència i al respecte entre els grups polítics. Per això no m’agraden aquestes candidatures que promulguen les diferències entre éssers humans. I més en un moment de crisi, en el qual es busca el culpable. Sant Adrià és una ciutat de convivència, i ho ha demostrat al llarg de la seva història. El Museu d’història de la immigració de Catalunya demostra que Sant Adrià és una petita mostra de Catalunya, perquè totes les onades d’immigració han anat consolidant barris.

P. Què creu que té de positiu el fet de tenir majoria absoluta i que té de negatiu?

R. Crec que la majoria absoluta té tot el positiu del món, perquè d’una banda consolida un alcalde respectat en les altres institucions. I crec que amb la crisi només es farà cas a les persones que hagin sortit amb un reconeixement ciutadà en aquestes eleccions, els que hagin sortit pels pèls se’ls apartarà amb quatre copets a l’esquena. I d’altra banda, se sap que aquest alcalde ni és prepotent, ni li agrada governar sol, sinó que sabrà trobar en els altres partits l’equilibri per fer el govern més fort per a la ciutat. Que li agrada escoltar, perquè sap que en la discrepància està l’èxit, escoltar una sola versió mai és bo. Sempre s’ha d’escoltar com fer les coses de diferents versions i trobar la millor. I això és l’esperit que em mou en aquestes eleccions. Tant de bo siguem capaços de validar la majoria absoluta, i si és cert que això es produeix, a partir del dia 22 treballar per consolidar-lo, ser més fort i donar més resposta a la ciutadania.

P. Creu que poden entrar nous partits a l’Ajuntament?

R. Home, hi ha estratègies polítiques que es mouen com Esquerra Republicana, que ha buscat una marca blanca per presentar-se. Una estratègia política que des del punt de vista democràtic no tinc res a dir, però des del personal em sap greu la presència d’amics meus a la llista. Aquesta és la única que crec que pot entrar a l’Ajuntament, la resta de forçes no crec que estiguin prou consolidades.

 

 





Notcies Relacionades











Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no ests registrat, pots fer-ho aqu
| Edici impresa pdf | Edici impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © rea Bess | Tots els drets reservats.


C/ Bess, n 7 - Sant Adri de Bess - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: Jos Alcal | Produccin: Montse Saez | Administracin | Web master: Jose Mejas | Informtica: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala