Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 21 d'Agost de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 18/5/2011

“La tasca de govern que hem fet aquests vuit anys és un aval”
- Entrevista amb Gregorio Belmonte, candidat a l’alcaldia de Sant Adrià per Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternat

Pregunta. Li pot haver passat factura a la coalició els anys en el govern?

Resposta. No, tot el contrari. Pensem que ens reforça la tasca de govern. Els vuit anys al govern municipal per a nosaltres són un aval. De fet, les darreres eleccions autonòmiques Sant Adrià va ser la tercera ciutat de tota Catalunya on vam crèixer com a coalició. En una situació complexe on veniem d’un govern tripartit i on la coalició va retrocedir més o menys a tot arreu, aquí vam aconseguir un punt més de porcentatge de vot.

P. Hi ha alguna crítica que diu que no heu fet tot el que haurieu pogut fer.

R. S’ha de tenir en compte la realitat de les forçes. Estem 15 a 2, i no pots intervenir en tot allò que segurament faries de forma diferent. Però en aquests darrers quatre anys no hi hagut cap decisió del govern municipal en la qual nosaltres haguem estat de forma incòmoda. Una altra cosa és que no s’ha anat del tot lluny d’aquelles coses que potser es podrien haver fet. També és veritat que ha estat una legislatura marcada per la davallada dels ingressos per una crisi econòmica que el darrer trimestre del 2008 ens obliga a reduir despeses, a plantejar-nos els pressupostos del 2009 i 2010 d’una forma molt ajustada a la realitat. Això ha fet que no hi hagi coses que no s’han desenvolupat.

P. El lema de la campanya és “rimer les persones”. En quin sentit?

R. En el sentit que ara mateix Sant Adrià és una ciutat urbanísticament molt desenvolupada. Hi ha hagut una gran transformació urbanística. Però actualment estem immersos en una situació de crisi, amb una situació d’atur alta i de necessitats socials. Per tant, el que es necessita a Sant Adrià és pensar en quin tipus de polítiques realitzem perquè les persones es desenvolupin de forma autònoma, independent i amb futur en un col·lectiu que és una ciutat.

P. Parlen de sortir de la crisi de forma socialment justa i sostenible. Això com es tradueix a Sant Adrià?

R. Socialment justa vol dir que el que hem de fer és que les polítiques públiques han d’estar pensades en els col•lectius més febles, en els que la crisi colpeja més directament. Estem parlant de gent jove, de gent treballadora en situació prepària, de dones i de gent gran. De persones que quan la cosa anava bé anàven tirant i que quan bé una crisi i li donem diners als bancs per reflotar-los, a sobre són ells a qui els retallem la salut pública, la llei de dependència per part del govern central, baixem els sous dels funcionaris, i congelem les pensions.

Gregorio Belmonte, candidat a l’alcaldia de Sant Adrià per Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUIA). Foto: MSI sostenible, perquè per nosaltres hi ha d’haver-hi canvis profunds en el sistema productiu. No podem pensar que l’economia dels creixement desmesurat en funció de la manufactura serà el futur d’aquest planeta. A més, la petjada ecològica s’està agrandint, i no tothom pot viure com els més rics del món. Per tant, la sortida sostenible significa trobar un altre model econòmic basat en energies renovables, en el valor social dels elements.

Nosaltres a les autonòmiques plantejàvem la creació de 300.000 llocs de feina a partir de més serveis socials, de més escoles bressol, de més atenció a la dependència. Perquè aquesta és la sortida.

P. Transparència és la paraula que més diuen els candidats, perquè consideren que el govern municipal governa d’esquenes al poble i que no dóna tota la informació que hauria de donar. Què en pensa?

R. Nosaltres la transparència ho materialitzem en el tema de la participació. Pensem que la participació ciutadana i de tots els col•lectius ha de ser fonamental per conèixer quines són les decisions, les prioritats pressupostàries, les desviacions de pressupostos que es poden donar, com s’organitza l’espai públic. Aquesta és la transparència que nosaltres proposem. Som part de l’equip de govern i a vegades a la població hi ha la sensació que hi ha coses que no se saben ben bé com s’han fet. Però el que és cert és que l’Ajuntament no ha comès cap irregularitat administrativa, ni tenim cap cas de corrupció a l’Ajuntament.

Una altra cosa és que tenim dèficits importants. Com són la participació, que això és un tema que no compartim amb el PSC, aquesta idea de que l’alcalde es vegi amb tothom. Nosaltres pensem que la participació ha de ser més col•lectiva, amb les dades sobre la taula per poder pendre una decisió.

Un altre dèficit és la pàgina web, que tenim molt clar que s’ha de resoldre. Perquè la gent ha de tenir no només la informació, sinó una administració electrònica.

Però, repeteixo que nosaltres estem molt a gust en un equip de govern en el que no hi ha ni casos de corrupció i sense irregularitats administratives.

P. Com es poden fer els pressupostos de manera participativa?

R. Ara mateix, al maig o el juny, es poden començar a reunir els col•lectius al juny pels consells de barri. Es marquen les prioritats de cada barri, les necessitats. Consisteix en tenir informació de com està cada barri, i a partir d’aquí veure quines són les pautes. I, a partir del mes d’octubre, estás en condicions de prendre decisions de forma participada. Sí que és veritat que no tot es pot discutir, perquè hi ha una partida de despeses ja confirmades, però això també es pot discutir poc a poc. Per exemple, sabem que tenim més policía local de la ràtio per habitant que altres municipis. Doncs, de forma participativa es pot analitzar.

P. Proposeu una Carta de Serveis Municipals. En què consistiria?

R. Seria un catàleg de serveis municipals, per saber el cost de tots els serveis per donar-los a conèixer i que la ciutadania faci consciència de quan costa una plaça a una escola, un partit de bàsquet a un poliesportiu, o la recollida de les escombreries. Tot això no és gratis, sinó que surt dels impostos de tothom. I, potser, si fem bones pràctiques entre tots els ciutadans podem rebaixar aquests costos. Un altre exemple. Nosaltres amb el PSC hem tingut un debat durant molt de temps per separar el que ens costa la recollida de les escombreries i treure-ho de l’IBI. Seria bo saber què ens costa deixar malament la bossa de les escombreries, i així, si fem bones practiques o podrem rebaixar. I inclús premiar a un carrer perquè la recollida selectiva ha millorat, o la neteja del carrer ha anat a millor.

P. En el terreny de les depeses, parlen de rebaixar les no prioritàries. Com quines?

R. Podem estalviar paper en la tramitació d’expedients amb l’administració electrònica, en serveis d’alcaldia, en informes jurídics i urbanístics, en l’estructura general de l’Ajuntament, podriem recuperar la gestió del Poliesportiu Besòs que ens costa 200.000 euros anuals en despeses energètiques, donar nous serveis de consergeria, fer més eficient la Brigada Municipal, reduir la publicitat innecessària, fer el Viure bimensual o electrònic, etc. Hem fet bona feina aquests dos darrers anys en la reestructuració de l’Ajuntament. Però tenir molt presents les prioritats, com són l’activació econòmica, el cooperativisme, l’educació i els serveis socials, on s’ha d’invertit el necessari.

P. Parlant de l’activació econòmica, proposen la creació de la Xarxa d’empreses i comerços. No està prou dinamitzat el teixit comercial de Sant Adrià?

R. No, els comerciants tenen una certa insatisfacció en quant a elements de promoció que es podrien fer de forma conjunta, d’ordenació del tipus de comerços, la millora de l’excel•lència. En aquest sentit hi ha serveis que es podrien mancomunar, com el servei a domicili, que es podria fer a partir d’una targeta de fidelització i d’unes entitats socials que ho poden fer, com Aprodisa o ASSA.

Tenim eixos comercials que funcionen prou bé, però encara se’ls hi podria donar una mica més de caliu els dissabtes. Reptes tenim a Sant Joan Baptista, que l’avinguda de la Platja se’ns està morint. I el barri de la Mina és el gran repte comercial, hem de convertir la Rambla de la Mina en un eix comercial.

Hi ha moltes ganes de fer coses per part dels comerciants. Falta tenir una política participativa amb ells, una oficina local de comerç que treballi de forma gerencial i que entre tothom es pugui fer una marca més de qualitat.

P. En el terreny de l’atur proposen la creació de l’Oficina d’Ocupació Local.

R. En aquest tema tenim un plantejament més de fons. El que proposem és donar-li la volta a Promoció Económica. El primer que hem de fer és saber els nous espais d’ocupació que tenim al voltant de Sant Adrià. Després, s’ha de canviar la política de cursos i tallers amb poca sortida d’inserció.

Per nosaltres Promoció Econòmica té dues potes. Una que és la dinamització de l’economia, de la part privada, i per aquí tenim oportunitats com és el Campus Interuniversitari, els polígons industrials, l’Alcampo, etc. I, l’altra pota, és la inserció. En el nostre programa proposem la creació d’un institut públic on hi hagi un viver d’emprenedors i de cooperativisme. Hi ha gent que té idees, que és molt potent a Sant Adrià, i els podem acompanyar des de la forma de la cooperativa per la qual l’Ajuntament, per mitjà d’aquest institut públic, pot derivar un microcrèdit i pot acompanyar durant un temps aquestes iniciatives. Una cooperativa de serveis seria el primer element que posariem en marxa.

P. Volen que es desenvolupi el Pla d’Acollida. La immigració és un problema a la ciutat?

R. La immigració és una aportació, una diversitat de la ciutat, i una realitat. Són persones que han vingut en els últims anys a Sant Adrià que enriqueixen la ciutat. Quan plantegem el Pla d’Acollida ho plantegem des de la regidoria d’Educació, perquè la principal porta d’entrada per aquestes famílies són els centres educatius. Per aquí podem abordar tant les necessitats de l’infant i del jove, com de la pròpia família. De fet ja hem tingut projectes d’acompanyament familiar, en els que donem informació sobre on està el CAP o l’Ajuntament, a més d’implicar al jovent en les activitats de la ciutat, perquè és la manera que sentin més tant la ciutat com Catalunya.

P. Com funcionaria i qui formaría part del Consell de Ciutat?

R. Hi formarien part una representació de tots els barris i dels consells sectorials. Nosaltres no estem d’acord amb el model en el que és l’alcalde qui nomena persones de la seva confiança, perquè de la seva confiança som tota la ciutadania. No val posar en alguns consells d’experts a gent que són amics meus.

P. Què li manca i què li sobra a Sant Adrià?

R. Li manquen més elements de participació, més cicles formatius pels nostres joves, una reorganització de l’estructura de l’Ajuntament, una millor formació dels tècnics en funció de les prioritats que creiem que hi ha, com són la capacitació formativa, els elements més educatius. També li manquen places a les escoles bressol, ja que tenim una llarga llista. En el tema de la reorganització del Front Litoral podriem parlar d’equipaments, com la reutilització de les tres xemenies per construir-hi un auditori per la ciutat. I, sobretot, el que ens fa falta és una mirada nova de les nostres polítiques socials. Hem de pensar que l’Ajuntament ha d’acompanyar a moltes famílies, la inserció social. i ho ha de fer des d’una forma activa i demanant responsabilitats a aquelles famílies a les que ajudem. Aquí tenim uns elements que després d’un Pla de Transformació del barri de la Mina durant molt de temps, hem de pensar que les polítiques socials són per aixecar les persones i no per mantenir una situació encara de dependència.

I de sobrar-li, no li sobra res.

P. I falta el nou CAP de la Mina.

R. El CAP de la Mina era un element que quedava fora del Pla de Transformació. Al pressupost del Consorci per a nous equipaments, es va preveure una remodelació de l’actual. Però es va veure que remodelar un centre d’atenció primària amb la gent treballant i els pacients per allà no seria factible. Des del comité d’empresa, els mateixos treballadors ens ho diuen, que allò és ingovernable. Llavors es planteja la construcció d’un de nou. I això surt d’un pressupost que és el del Consorci. Sí és veritat que hi ha una responsabilitat nostra, del tripartit, perquè quan arribem amb el projecte fet el 2009 es queda en una pila en el que l’Institut Català de Finances no acaba de trobar els diners. Per altra part, l’ampliació del Consorci per cinc anys més ens fa dir que ara és el moment.

P. Com penseu que us anirà el 22 de maig?

R. Pensem que millorarem. Estem convençuts i convençudes que hem fet una bona tasca al govern i hi ha un reconeixement de la feina feta. En el sector educatiu, hem fet partícip a la comunitat educativa de tot allò que s’ha fet. L’experiència de govern, de tenir una candidatura i una gent darrera que coneix molt bé la ciutat ens dóna la oportunitat de tenir un programa millor que la resta de formacions polítiques que es presenten. I el que fem aquests dies és demanar a la gent que no s’abstingui, tot i que hi ha descontent amb les polítiques socials del PSC, amb els retalls de CiU i amb els retalls de les polítiques socials de Zapatero. Però demanem que la gent vagi a votar i que ho faci per aquells partits que no els han decepcionat, sinó a formacions com ICV-EUiA que sempre ha estat al costat de la gent treballadora.

P. I a partir del 23 de maig, ja ha dit que plantejarà un pla de mandat.

R. El dia 23, si nosaltres tenim la majoria, aplicarem el nostre programa. Si no tenim la majoria, jo he instat públicament al PSC siha d’haver-hi un pacte d’esquerres a la propera legislatura hem de saber on anem. Perquè la situació és complexe, no és la del 2007, ara tenim ingressos limitats, o previsió que els propers anys no hi hagi més ingressos dels que tenim. Amb una realitat social amb atur, necessitats socials de les famílies, baixa formació d’una part del nostre jovent, etc. Per tant, això s’ha de saber molt bé com atacar-ho i en quins moments s’ha d’apretar d’una forma o d’una altra. Això és un pla de mandat, saber quines són les prioritats. Nosaltres no compartim la manera de fer de en funció de la pressió o de qui em para pel carrer faig una cosa o una altra. No, hem de saber on anem per donar una resposta eficaç a una sitació complexe.

P. Què tenen de positiu i què de negatiu les majories absolutes?

R. Les majories absolutes són positives quan en un estat es volen realitzar canvis profunds de estructures. Això permet fer reformes amb garanties d’estabilitat. En l’àmbit municipal la realitat ciutadana és diversa i per tant una majoria absoluta no representa al col•lectiu ampli. Un govern municipal amb necessitat de diàleg amb altres forces, amb necessitat de negociar és molt més ric i representatiu.

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala