Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 24 de Juliol de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 18/5/2011

“S’ha de recuperar la identitat, que és allò que ens fa estimar la ciutat on vius”
- Entrevista amb Núria Arnau, candidata a l’alcaldia de Sant Adrià per Renovació per Sant Adrià

Pregunta. Per què es presenta ERC amb Renovació per Sant Adrià?

Resposta. Esquerra Republicana dóna suport a Renovació i facilita una llista associada perquè la gent d’ERC, que sóm minoria a la llista de Renovació, vam valorar a nivell personal i a nivell local vam decidir en assemblea que Sant Adrià necessitava un canvi. I que la forma de fer-ho era treballar transversalment amb tota aquella gent que tingui ganes de fer coses per Sant Adrià. En aquest cas, Esquerra ha prioritzat una llista que incorpori tantes sensibilitats de tants barris com sigui possible. Ha sigut una voluntat de sumar un projecte que valia la pena, que considerem que és molt més interessant que per sí sola Esquerra, que a més està molt identificada amb la independència i la gent ja no entra ni a valorar les coses que tu puguis proposar.

P. Què s’ha de renovar a la ciutat?

R. Hi ha dos aspectes. Per un costat s’ha de renovar el model de forma de treballar de l’ajuntament, dels polítics. Han de ser més propers a la gent, han de donar més veu i preguntar més a la ciutadania què volen per Sant Adrià. I, per l’altre, s’han de renovar coses a la ciutat que pensem que des de l’actual consistori no s’estan duent a la pràctica. Per posar un exemple, a la Mina, s’han gastat molts diners en els últims anys en la renovació urbanística però en la transformació social, tot i que és una qüestió de molt més llarg recorregut i termini, s’ha apostat molt més per empreses de serveis i no tant per entitats. En un barri com la Mina en el que tradicionalment hi ha hagut molt voluntariat. Però no s’ha apostat per aquesta vessant.

P. Quina és aquesta nova forma de fer política?

R. Per exemple, nosaltres parlem molt de participació. Doncs, una altra manera de fer política és, al barri del Besòs vaig veure l’altra dia uns cartells en els que es demana la creació dels Consells de Barri abans del 30 d’agost. El Reglament de Participació Ciutadana que tenim des de fa vuit anys estructura com es crean aquests consells de participació. Però, com tota llei, un cop creaNúria Arnau, candidata a l’alcaldia de Sant Adrià per Renovació per Sant Adrià. Foto: MSda s’ha de desenvolupar i posar en pràctica. Una altra manera de fer política, nosaltres diem que es constitueixin els Consells de Barri. No és tan complicat. Uns Consells de Barri que estarien coordinats pel Consell de Ciutat.

Un altre exemple. Tenim la revista Viure, que pensem que s’ha de reformar i oferir informacions més interessants. Però ja que l’Ajuntament té aquesta despesa mensual, aprofitem. El Consell de Barri s’ha de reunir un dia en un lloc on tothom pot participar. El regidor de barri ha de recollir les preguntes i traslladar-ho a l’Ajuntament. I al mes següent, quan es torni a reunir, té el compromís de tornar la respostes. Això és una altra manera de fer política. Aquí estem molt acostumats al clientelisme, al tu a tu al carrer, però no pas un lloc on la gent pugui aportar idees o queixes, la seva opinió sobre el que vol o no vol al seu barri.

P. La figura del regidor de barri tennen molt clar que s’ha de canviar.

R. Sí, és el que et deia abans. L’estructura està creada, hi ha un regidor dels 21 que és el regidor de la Mina o de Sant Adrià Nord. Però és una minoria la gent que sap qui és el regidor del seu barri. Per tant, ha de ser una persona coneguda i ha de tenir un lloc físic en aquell barri on el ciutadà pugui anar a trobar-ho en el seu horari.

P. Parlen de participació. Com es pot fer que la gent vulgui participar en les decisions importants de la ciutat?

R. Nosaltres parlem de la participació i la implicació de les persones en el desenvolupament diari. No només anar a votar cada quatre anys, sinó en el desenvolupament diari de la teva ciutat. Com es fa això? El primer que hem de fer és tornar la credibilitat de la figura del polític al ciutadà. Al principi costarà, perquè potser la gent ni voldrà venir perquè no creurà que allò serveixi per res, però si tu ets compromets a fer-ho, ho fas i esperes mig any creant un Consell de Barri. Al principi potser hi haurà dos veïns amb el regidor, però quan aquests dos veïns vegin que les seves preguntes arriban a algún lloc, es crearà una cadena i hi participaran. Portem un procés molt llarg a l’ajuntament que ha anat desgastant. No poden dir ara que tot el que s’ha anat desmuntant en aquests darrers 25 anys ho faran bé o de veritat. Primer hem de ser creïbles nosaltres, i ens hem d’esforçar en aquesta línea. Si la gent no vol participar és legítim. Jo, com a veïna, estic desmotivada, m’ha costat molt muntar aquest projecte. Però estem convençuts que la participación és bona i al polític no li ha de fer por que la gent participi.

P. Aquesta desafecció té a veure també amb una frase del seu programa on diuen que a l’Ajuntament manen quatre i no sempre són regidors? Hi ha massa càrrecs de confiança?

R. Càrrecs de confiança com a tal només n’hi ha un. El que la veu popular diu i la pràctica demostra és que hi ha moltes persones laboralment contractades, en llocs de presa de decisions, que no són regidors.

P. Una de les idees bàsiques del seu programa és la identitat adrianenca. Quina és aquesta identitat?

R. És allò que ens han fet perdre i l’hem de recuperar perquè és allò que fa que t’estimis allà on vius. La identitat és que tu passegis pel teu carrer i t’agradi, que prefereixis passejar pel teu carrer que anar-te’n al centre de Barcelona. A mesura que tu t’estimis allà on vius, tractaràs millor la teva ciutat i voldràs participar encara més. La identitat ho és tot: des de que els carrers estiguin nets, per tant hi ha d’haver un compromís de que els serveis de neteja funcionaràn, s’han de revisar aquests contractes; que tots els carrers tinguin llum; i fins que es compleixin les ordenançes municipals a tot arreu.

P. En el terreny de la participació, tenim la página web de l’Ajuntament que demanen que es millori. Per què pensen que no s’ha renovat aquesta eina de participació?

R. Un dels nostres eixos és la transparència. En l’època de les noves tecnologies, és una vergonya, i no voldria dir aquesta paraula, però ho és, la página web que té actualmente l’Ajuntament. És poc operativa, poc funcional, no té ni una quarta part de la información que hauria de tenir, pràcticament no té cap informació que li interessi al ciutadà. Un exemple: si haig d’anar a un carrer que no conec de Sant Adrià, l’últim que faré és consultar el mapa que té la página web de Sant Adrià. Primer, ha de tenir uns links propis, no pot ser això de recorrer recursos d’altres llocs perquè som incapaços de generar-los amb la despesa que se suposa que té el manteniment d’aquesta web, i que tenim una regidoria que només s’ocupa de la página web i de l’OAC. Tampoc pot ser que no puguis fer cap tràmit online en una página web d’una ciutat de més de 35.000 habitants. Que no puguis posar el teu DNI a la web i saber quan i quins has de pagar els impostos. Ja no cal arribar a que a la página web ha d’haver-hi la información de quan cobren els càrrecs electes, que és una información que molta gent voldria saber. No dic que la estiguin amagant, però no la fan fàcilment accessible. La transparència no és només facilitar la información, sinó fer-la accessible.

Penso que hi ha una manca de voluntat clara de donar informació. Penso que s’ha acollit a uns ajuts de la Diputació per fer la página web, que han complert l’expedient com en altres temes. Però hi ha una manca molt clara d’utilitzar aquest recurs per donar información.

P. En temps de crisi, a on es pot ser auster i a on no?

R. Primer, el ciutadà hauria de saber què estem gastant i què estem ingressant. I és una información que no tenim, ni el ciutadà de peu ni els candidats a l’alcaldia. Tenim uns pressupostos penjats a la web que potser els entén un economista. Dit això, no és tant ser auster com optimitzar recursos. Si es poden reduir despeses, millor que millor, però hi ha coses que no es poden reduir, com els serveis socials que depenguin de l’Ajuntament. Un exemple és la neteja dels carrers, no és tant que haguem de cambiar d’empresa com veure si aquesta empresa és realment la que toca, si realment fa la feina. Si la neteja dels contenidors d’escombreries fós bona, no hauriem de comprar de nous. La revista Viure, potser no cal bustiar-la a tots els domicilis, podem fer una cosa més pràctica, amb els continguts que més interessen als ciutadans enlloc d’un pamflet de propaganda de l’equip de govern. I si millorem la página web i posem wi-fi perquè tothom hi tingui accés, potser ens podrem estalviar això. O, si es creen les regidories de barris, el Viure es pot deixar allà i que la gent ho agafi.

P. Una de les seves propostes és la creació d’una empresa municipal que pugui participar en els concursos per dur a terme les obres a la ciutat. Seria molt costós?

R. És una qüestió de voluntat. L’administració ja té una societat anònima que és Pla Besòs, que gestiona els pisos de titularitat municipal. Si hem fet aquest pas, per què no fer-la en altres àmbits? Hi ha molts serveis que es subcontracten, i potser podem crear empreses municipals que ho gestionin. I, a més a més, podem incloure a les licitacions clàusules socials per determinats sectors que dins de Sant Adrià podem analitzar quines necessitats, quina tipología d’aturats tenim a Sant Adrià. No és tan difícil. Sant Adrià actualmente té un complement de treballadors periòdicament que són els fons ocupacionals. Doncs aquest mateix sistema, que entre altres coses el que fa és otorgar aquest fons ocupacional a empreses, potser aquestes empreses podrien ser pròpiament municipals i gestionar-ho des de l’administració. Els costos revertirien en la pròpia administració, i això seria un estalvi. Té un doble benefici, un econòmic, i un altre social, perquè l’empresa municipal pot tenir uns estatuts que prioritzin la contractació de persones de la ciutat.

Aquí a Sant Adrià ja es fa amb Pla de Besòs i EUSAB, que gestiona l’aparcament. Una altra cosa és com funcionin aquestes empreses. No perquè una cosa s’estigui gestionan malament, la idea és dolenta. El que cal és una millor gestió. No diem que tot el que s’està fent es faci malament, sinó que s’ha de recuperar la idea inicial. La teoría és bona, cal dur-la bé a la pràctica.

P. En el futur tindrem un hospital i un tanatori?

R. Com deia la meva mare, i molta més gent, tot adrianenc té dret a néixer i morir a Sant Adrià. Són eternes promeses que fan els polítics, com els partits que estan al govern, però van passant els anys i això no es fa. Si depen de nosaltres, et puc dir que sí tindrem. Tot dependrà dels ciutadans el dia 22 de maig.

P. En el seu programa parlen d’obrir els patis de les escoles a les famílies en horaris no lectius.

R. Quan era petita, jo jugava a bàsquet a la tarda al pati de l’escola. Ara, la meva filla quan sigui una mica més gran no podrá fer-ho. Arribar a un acord entre la Conselleria d’Educació i els IES i els CEIP, no crec que sigui molt costós. Són públics, i amb les concertades crec que també hauria de ser possible arribar a aquest conveni. S’hauria de netejar més a última hora, però si optimitzem millor la Brigada Municipal ho podrem fer. No ens perdem només en els números, pernsem també en la societat, en els nens que juguen a pilota a la plaça de la Vila perquè no tenen on jugar.

P. D’on ve la idea de l’escola de teatre?

R. Els polítics adrianencs parlen de donar possibilitats a la joventut, però a la ciutat tothom qui vulgui fer una altra cosa que no sigui anar a apendre a ballar a un gimnàs privat o a l’Escola de Música, que està molt bé, no hi ha formacions de cap tipus. Hem dit escola de teatre com podiem haver dit una altra activitat. El nostre programa és un tarannà, una intenció de fer, una voluntat de que la gent de Sant Adrià pugui, lligat amb la identitat, anar al seu poble i trobar aquells recursos que necessita. Obrir una escola de teatre és una activitat molt bona, és com l’esport. Aquí estem fomentant molt el bàsquet quan hi ha altres esports, com el corfbol, i no estem generant municipalment cap altra activitat pel jovent que li permiti desenvolupar aptituds. També tenim Can Rigalt que es va parlar fa vuit anys que es compraria municipalment, i allà està. Seria un lloc perfecte per l’escola de teatre. Però no és tant important l’escola de teatre com el tarannà de donar la possibilitat de formació i de desenvolupar aptituds del jovent que no sigui jugar a bàsquet.

P. Parlen de la necessitat d’un mediador intercultural. La immigració és un problema a Sant Adrià?

R. Parlem de mediador intercultural i agents cívics. La immigració com a tal no és un problema, el problema és la creació de ghetos per poca preocupació per part de l’administració. Si l’administració destina els recursos a la integració d’aquestes persones nouvingudes no hi haurà problemes. Però si no anem amb compte, es poden crear guetos. Hi ha focus puntuals que s’han de cuidar. Fa quatre anys, a la llera del riu Besòs, era un problema els caps de setmana. L’administració local actual el que va fer és, enlloc de solucionar el problema, el va traslladar d’un barri on havia de quedar bé cap a la Mina. I ara el problema el tenen els caps de setmana al Parc del Besòs. Per això nosaltres proposem els mediadors o els agents civics per relacionar-nos amb aquestes comunitats que puntualment vénen a Sant Adrià.

La immigració és un problema? Depèn de amb què ho comparis. Si ho compares amb Artigues no és un problema. Aquí a Sant Adrià tenim el 6% de población immigrant. És poc, però si vas a Pedralbes i els hi poses el 6% diran que és una bogeria. Tot depen de les comparacions.

P. Què creu que té de positiva la majoria absoluta i què de negativa?

R. Les majories absolutes no són positives, perquè a part que poden actuar unilateralment i depèn de la bona voluntat de qui dirigeix aquella majoria absoluta, i per tant és totalment arbitrari, en la successió del temps tota majoria absoluta es pot acabar convertint en una tirania. El millor són les majories relatives en que tothom tingui l’obligació d’arribar a acords, i per tant tothom està obligat a parlar. Una majoria absoluta pot parlar si vol, si no no en té necessitat. I això no és bo, no és democràcia. És democràcia perquè és reflex de la voluntat popular, però a la pràctica, i transcorregut el temps es pot viciar.

P. Què li manca i què li sobra a Sant Adrià?

R. Li manca carinyo per part dels seus polítics. I quant dic carinyo vull dir sensibilitat a l’hora de dur a la pràctica qualsevol projecte i reforma. I li sobren indústries a la façana marítima, i vies de tren i rondes que divideixen el territori. Li sobra el fraccionament del municipi per les infraestructures.

P. Com esperen la campanya: bruta, neta, tranquila?

R. Això depèn del tarannà de cadascú. Nosaltres no estem per enfrontar-nos a ningú. Estem per explicar les nostres idees amb tanta il•lusió com puguem.

P. Renovació per Sant Adrià será la gran sorpresa a les eleccions?

R. Ja és la gran sorpresa.

P. I després del 22 de maig?

R. Abans del 22 som l’alternativa, i després del 22 serem una realitat. La veu del poble de Sant Adrià dins de l’Ajuntament.

P. I com pensen que els hi anirà a la resta de partits?

R. El dia 22 passarà el que la gent que vagi a votar vulgui. El que passi amb els altres partits, no ho sé, però estem convençuts que Renovació tendrá una bona representació i farem una bona feina.

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala