Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 18 de Setembre de 2019
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Sáez - Sant Adrià de Besòs - 18/5/2011

“La transparència és la millor manera d’apropar el ciutadà al municipi”
- Entrevista amb Fausto Ramírez, candidat a l’alcaldia de Sant Adrià per Ciutadans

Pregunta. Qui és Fausto Ramírez?

Resposta. Sóc una persona que crec representar potser al 70 o 80% dels catalans. És a dir, som fills de persones nascudes fora de Catalunya, o néts. Persones que han vingut a treballar, que han posat tot el seu empeny, tota la seva voluntat i que han fet vida a Catalunya i que han contribuït al creixement i desenvolupament de Catalunya. I que d’alguna manera som el que podem considerar classe obrera, classe mitja a Catalunya. És a dir, el percentatge més gran dins de la vida social.

Al marge d’això, he nascut i he viscut aquí a Barcelona, a Nou Barris, la part de dalt, la zona de Roquetes i Verdun, fins als 18-29 anys. Ara tinc 56 anys, vaig viure la part de finals dels 70, el que va ser l’últim període de l’època franquista i el naixement de la democràcia de manera intensa. Vaig participar en accions de la vida social i cultural de Verdun, al voltant de la parròquia i l’entorn social que es creà allà, dins de la diversitat ideològica dins del món clandestí de la lluita antifranquista. A partir d’aquí, què va ocórrer? Doncs que em va agradar treballar i fer empresa amb esperit emprenedor. La política havia quedat congelada perquè no m’havia identificat amb cap de les propostes o alternatives que es van establir. Fins el naixement de Ciutadans, que representa els meus sentiments i visió de com ha de ser la societat, una societat multicultural, oberta, no tancada, que sigui viva, activa, i que d’alguna manera l’individu, la persona sigui l’eix, el centre, que tingui dos paràmetres fonamentals: la llibertat i la igualtat d’oportunitats. En aquesta mesura, vaig participar a C’s, la meva participació ha anat in crescendo i des de fa dos anys esFausto Ramírez, candidat a l’alcaldia de Sant Adrià per Ciutadans. Foto: MStic al Comitè Executiu. Treballo a Sant Adrià des de l’any 78 i vivint a Badalona. Amb la qual cosa, el meu coneixement – no dic tant implicació cultural- en la vida econòmica de Sant Adrià és important.

P. Com veu Sant Adrià?

R. Sant Adrià és una ciutat que ha recuperat molt espai, que s’ha anat reconformant, però que encara hi ha molt a fer quant a teixir-se internament per ser més fluida la comunicació entre barris. Però no obstant, crec que ha de fer front a situacions actuals, que passen per dos temes fonamentals. Una és la creació de feina i l’altre és el suport als emprenedors. En aquest cas no es pot pretendre que siguin grans empreses o empreses com les del segle passat, sinó que han de ser empreses molt vinculades a les tecnologies de la comunicació, individus amb el seu projecte personal, que puguin al seu torn ser autònoms o contractar a altres persones. Una altra part molt important i preferent és donar alternatives a la joventut, ja que és una ciutat amb un percentatge molt alt de joves i malgrat això, no té un canal que els integri, els condueixi, els potenciï, que els hi faci partícips i motors alhora. I en aquesta mesura, amb el pas dels anys tinc un coneixement molt viu, els vull posar al servei dels ciutadans. Una de les maneres, i crec que és la més encertada, és la via municipal, i per això em presento.

P. Els eixos del seu programa són la transparència i l’austeritat. En quin sentit?

R. Perquè correspon ser austers, la circumstància obliga. És un tema ja de sentit comú i de necessitat peremptòria. La transparència no és perquè hagi de ser obligatori ser transparent, és que és la millor manera d’apropar el ciutadà al municipi. És a dir, el que no podem fer, independentment que es facin bé o malament les coses –tot i que millor que surtin bé sempre- és posar vels, no oferir transparència a les gestions. Estem en un moment on per exemple Hisenda t’envia la teva declaració de renta i et demana la teva informació. Tècnicament es pot gestionar per via municipal fent partícip al ciutadà, en tots els aspectes. Des de conèixer els pressupostos, conèixer les decisions que es prenen, donar a conèixer la vida interna del consistori, facilitar les gestions i la informació... Llavors la transparència no respon només a la bona voluntat, sinó a la posada en pràctica d’eines, d’actitud i que el ciutadà participi. Quan una cosa d’alguna manera és opaca o no és fàcil d’accedir-hi, la gent dóna l’esquena. Si la gent dóna l’esquena a la vida municipal, anem malament.

P. Aquest consistori és molt opac i molt malgastat?

R. Jo no jutjaré com és d’opac, però sí ha de ser molt més transparent. És a dir, si hi ha una finestra municipal o una web municipal que no funciona, és que no està sent transparent. No faré el judici de si ho fa malament, jo crec que es pot fer millor. Crec que no hi ha una voluntat política. Si no hi ha voluntat política, és que s’està governant a esquenes del ciutadà.

Quant al tema de gestió, si l’Ajuntament de Sant Adrià el 48% del seu pressupost és per a salaris i sous, tant d’empleats com de càrrecs, quan la mitjana és d’un 36, és que alguna cosa no s’està fent bé. O està sobrecarregada la plantilla o hi ha sous que no corresponen. Potser algunes empreses que l’Ajuntament té subcontractades i aquí s’han integrat a la vida municipal, però el que no pot ser és que tinguem el 12-14% d’excés de despesa, que no és en serveis, és en despesa. Llavors toca ser austers. Si les persones que potser tenen una funció, s’ha de rentabilitzar el seu cost. Si s’ha de reduir en funcions, s’haurà de fer, el que no és raonable és que es mantiguin dos, tres o quatre càrrecs en funcions que ara mateix no requereixen demanda, com pot ser el tema de projectes urbanístics de construcció, i que al tema de necessitats socials es contracti gent per això, derivar i gestionar internament d’un mode més raonable. Si hagués alguna cosa amb mala gestió, la denunciaria.

P. Aposten també perquè hi hagi més participació de la ciutadania a les decisions.

R. Clar, què és un Ajuntament? És la política propera al veí. Llavors, en què ens afecta? Ho hem viscut en els darrers anys. Tot el que fa referència al tema urbanístic. S’ha de fer tot el tema del front del litoral, el riu, xemeneies, la zona de les platges. Pot ser el passeig marítim que enllaci Barcelona amb el Maresme i Sant Adrià pel mig? No és que s’hagi de ser assemblearis, però sí que hi hagi la voluntat de fer participar d’alguns projectes, de fer que els veïns siguin coneixedors i partícips de les decisions i projectes que es posin en marxa. I això no significa més costos, significa el concepte de noves tecnologies, voluntat política de transparència i participació dels veïns.

P. Una de les idees innovadores, lligada amb el tema dels joves, és aquest espai pels graffitis.

R. No és que sigui una idea innovadora, és que és aplicar el mateix criteri. És a dir, contra l’incivisme hem de ser ferms, però el que no podem fer és donar l’esquena. Si tenim a la zona centre parets tacades sense netejar ni res, doncs haurà de ser responsabilitat de l’Ajuntament netejar-les. I al seu torn, oferir alternatives al noi que vulgui pintar. Que aquesta alternativa no sigui únicament una vegada a l’any, posant 10 o 20 plafons allà, que està bé. Però si tenim zones com és la tèrmica, plenes de ferros, d’alguna manera oblidades... penso que s’ha d’adecentar. Es nota molt el que pertany a Badalona, com està ajardinat... S’ha de sanejar i n’hi ha 800 metres de mur per pintar. En aquest cas concret crec que correspon ser ferms per uns, amb el noi que vol aprendre a emprar un esprai, una brotxa o el que sigui, donar-li parets perquè ho faci, apuntar-lo, fer un cens, implicar-los. És estar al capdavant de les qüestions enlloc d’estar d’esquenes.

P. Abans hem parlat sobre que no hi ha molts problemes de seguretat aquí a la ciutat, però vostès proposeu la figura del policia de barri.

R. Policia de barri hem d’entendre com ha de ser. Ha de ser una persona molt integrada al seu espai. No és algú a qui destinin a passejar pel carrer, és que ha de ser un veí més. En el sentit que només per baixar per un carrer detecta què s’ha mogut, perquè coneix el carrer. Aquest és el policia de barri. És a dir, la persona que és propera al veí.

P. Creu que hi ha alguna zona de la ciutat més abandonada que una altra?

R. A veure, la Mina sempre ha importat. La Mina i el Consorci gestionen aspectes importants per la millora del barri, que es deriven a la integració d’altres cultures, i demés. Però no obstant, l’incivisme a moltes zones està per desenvolupar, amb la qual cosa l’educació és molt important, els nens a l’escola és molt important. Però, quina zona està més abandonada, la que té més recursos o la que la imatge és més negativa?

P. També un dels seus punts és la creació d’un mediador cultural. Creu que la immigració és un problema aquí a la ciutat?

R. No. En general la immigració no ha de ser un problema. És una... no diré que és una oportunitat, sinó una circumstància que va vinculada amb la vida mateixa. Agafes 2000 anys enrere a Catalunya, el país Basc, o zones que econòmicament siguin actives i són zones de pas, i la immigració i el que és el tema multicultural sempre està present. El que s’ha de fer és prevenir, no es pot permetre o hem d’evitar que es conformin guetos o col•lectius que per falta de comunicació no assumeixin la seva responsabilitat en el que és complir les lleis que s’han de complir. I al seu torn, el que no podem fer és no respectar els drets o la individualitat d’aquestes persones, quant a individus o qüestions culturals seves. S’ha de fer un marc en el que han d’estar integrats, en el que han de compartir-lo. Són uns drets que han de rebre i unes obligacions que han de complir. I sense postures de diàleg és més difícil que s’encarrili.

P. Un dels temes del seu partit és el bilingüisme. Aquí a la nostra ciutat es pot dir que les dues llengües conviuen?

R. Es que al carrer conviuen sempre. Les llengües no tenen problemes en sí mateixes. Les persones les utilitzen en funció del seu interès, la seva cultura, el seu coneixement, en alguns casos de la utilització política que es faci d’elles... però les llengües en sí no tenen problemes, i els veïns tampoc. El que nosaltres reclamem és que a nivell institucional i educatiu, la formació sigui bilingüe i la comunicació també ho sigui. I això no significa treure drets a ningú, sinó donar drets a tots.

P. Aquí a la nostra ciutat tenim alcalde que és molt estimat. És molt difícil “lluitar” contra una figura tan carismàtica o estimada?

R. Quan una persona ha fet la seva gestió de forma correcta, no ha sorgit cap cosa que torbi la seva gestió, doncs com a “competidor” és més difícil a nivell personal. Què plantegem? Que portem 30 anys amb el mateix format, i el que no és adequat ni desitjable és que les coses es perpetualitzin. Per què? Perquè no és bo. És a dir, igual que proposem un electorat on els càrrecs públics tinguin 8 anys de mandat i siguin renovats internament, si no et pots trobar amb la creació de clans entorn a una permanència que no és positiva amb la societat.

P. Què hi ha de positiu i de negatiu la majoria absoluta?

R. Clar, les majories absolutes en el temps significa que no et sents fiscalitzat per ningú. Ni per l’oposició, i en aquest cas si no hi ha una transparència molt efectiva i una participació molt efectiva per part dels veïns, ni pels veïns. A què porta? Al conformisme i l’autocomplacència, això forma part de la naturalesa humana. No es que s’hagi d’assenyalar a ningú. En qualsevol circumstància, qualsevol empresa o qualsevol organització, quan alguna cosa no canvia durant molt de temps, segurament no està d’acord amb l’evolució de les coses. El que s’ha de fer és renovar. No per imperatiu s’ha de substituir al partit que governa, però potser hi ha postures i criteris que van ser vàlids fa 20 o 25 anys, i que avui dia correspon actualitzar-se. El que passa és que per exemple, el tema de la joventut, el que fa referència a l’aplicació de noves tecnologies. Particularment veig que no hi ha una voluntat política, potser perquè no ho consideren necessari ni prioritari, però no obstant hi ha un pla d’acció cultural que ho contempla i que està, en principi, bastant bé analitzat i desenvolupat. Llavors s’ha de posar en marxa això, no pensar en mantenir el que ha estat funcionant només perquè ha estat funcionant, sinó preveure què necessitem de nou. I sobretot en el cas d’empreses sense teixit industrial i sense teixit econòmic, en què es queda Sant Adrià? No té atractiu comercial, perquè no té cap eix comercial que generi atractiu. A nivell d’empreses també, perquè la pròpia evolució urbana les ha anat desplaçant fora, no hi ha teixit empresarial o teixit consistent. Llavors l’Ajuntament haurà de buscar espai per generar recursos pels propis veïns. O com a mínim, no que busqui l’Ajuntament, sinó com ajudar a les persones que els puguin generar.

P. Què li falta i què li sobra a la ciutat?

R. Sobrar, jo penso que mai sobren les coses. Falta la voluntat de no anar a remolc entre dues ciutats grans com són Badalona i Barcelona, i que ha de buscar tenir entitat pròpia. Això significa que els veïns se sentin part de la ciutat i que sorgeixin ja elements que la moguin i li donin vida. L’altra qüestió és l’administració dels recursos. Els recursos que es reben s’ha de buscar una forma per administrar-los, però a nivell de com se senten els veïns, com se senten les persones, tots volem sentir-nos còmodes, a gust i orgullosos de la ciutat en la que vivim. I per això què fa falta? Més vida cultural, a ser possible més teixit econòmic, més jornades participatives... Tot i que tinguem una biblioteca per exemple, dues biblioteques molt interessants, no es contempli la possibilitat que l’emprin grups de treball de joves estudiants, sinó que sigui el concepte tradicional i individual... Això està fora de lloc, no és estar al dia. Que la ciutat no tingui ara mateix Wi-fi als punts de reunió, fa que la gent no estigui al carrer i participi. Què li falta? La voluntat de ser contemporània i a ser possible amb un petit pas per davant. Què li sobra? Viure a rossegons del viscut.

P. Com li va anar a les darreres eleccions al seu partit?

R. A les autonòmiques vam tenir un 4,3 em sembla, la qual cosa ens anima a fer un esforç a aquestes municipals per trencar la barrera del cinc. A les municipals de fa quatre anys vam tenir un 3,6. Espero que a aquestes municipals poguem superar les autonòmiques, tenir un 5% i estar presents a l’Ajuntament. I estar presents no és per governar, és per proposar d’alguna manera la nostra forma de govern. No estem ni en condicions ni correspon, però sí és una veu que ha d’entrar, i ha d’escoltar-se. Les veus que han estat permanentment, PP, PSC, ICV... ja estan emmotllades als seus espais.

P. Com anirà la campanya? Aquí les campanyes són tranquil·les.

R. És una de les coses que m’agrada, que hi ha una actitud de respecte i d’acceptació de les postures dels altres. També és una població que no mou a nivell sociològic, ni referencial, ni com laboratori experimental per alguns partits com pot passar amb Badalona. Ni tenim les circumstàncies de Sant Roc o similars. Així que determinats discursos doncs no tenen molt a fer, perquè no tenen on arrelar-se. Reconec que la vida política a Sant Adrià és una vida sense grans conflictes, sana en aquest aspecte. Jo m’he trobat a més ben rebut com a persona i com a partit, no m’he trobat amb un rebuig perquè sí. Potser algú per actitud té algun rebuig, però el que no es pot entendre és perquè sí et nego l’espai, et nego la veu o et nego el ser, ni a Ciutadans ni personalment. M’he trobat amb persones amb les que es pot conviure i treballar, hem de fer la vida entre tots.

 

 

 















Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala