Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimecres, 19 de Setembre de 2018
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Montse Pallarès - Sant Adrià de Besòs - 9/4/2011

"El racisme comença amb la idea que aquella gent no és tan humana com nosaltres"
- Entrevistem a Matthew Tree, escriptor convidat al Sopar Literari que organitza el Club Unesco des de fa tres anys

Pregunta: El teu llibre, “Negre de merda”, reflexiona sobre el racisme... des de quin enfocament l’has treballat?

Resposta: Des d’un punt de vista personal, del tot. O sigui, vaig experimentar al carrer d’alguna manera el racisme quan tenia 18 anys perquè van insultar a un company de feina que tenia just al costat. D’això fa molts anys a Londres, i li van dir justament “negre de merda”. A partir d’aquell moment és allò que comences realment a pensar seriosament sobre el tema, deixa de ser una paraula i esdevé una cosa real. A partir d’aquí sempre ha estat un tema pendent. A Londres perquè hi ha molta barreja i molts fenotips diferents, i aquí també últimament als últims deu anys ha esdevingut un megatema que els mitjans justament no tracten molt bé, en la meva opinió. Llavors la idea és que aquí hi ha moltíssima confusió, jo també tinc confusió, o sigui... què és el racisme? D’on ve? Per què existeix? Quines han estat les conseqüències? Científicament tots som de la mateixa raça o no? O sigui, volia investigar tot això. I tot lliga amb la novel•la que estic ara revisant, també hi ha racistes a la novel•la. Tot forma part del mateix projecte.

P: Aquesta anècdota del seu company de feina és llavors la que li va donar el títol al llibre?

R: Sí, sí. Perquè el racisme, molta gent parla del racisme com si... gent blanca autòctona parla del racisme com si fos una mena d’idea abstracta, no? Sense realment saber què és. I la gent com el meu company de feina que era afrocaribeny, o sigui, ell vivia aquesta realitat cada dia fins el dia que es mori. I això és el que molta gent no entén. Si ets marroquí, encara que siguis nét de marroquins, és a dir que ets català de soca-rel, pots trobar més dificultats per trobar pisos, més dificultats per trobar feina, comentaris i insults pel carrer, com a mínim. I això ho pots trobar qualsevol dia de la setmana. I viure amb això és una cosa que molta gent no entén, l’experiència de tota aquesta gent, i llavors quan hi ha una mica de violència o baralles amb la policia i tot això, com a Salt, etcètera... no ho entenen. Diuen “ui, aquesta gent, què violenta que és”. Hòstia, qualsevol persona faria el mateix en la seva pell.

Matthew Tree acaba de treure un nou llibre, "Com explicar aquest país als estrangers". A la foto, amb el llibre "Negre de merda", entorn al que ha girat el Sopar Literari. - Foto: Montse Pallarès ©

P: Has remogut en les arrels històriques, en els orígens del racisme?

R: Sí, bàsicament perquè un altre tòpic sobre el racisme és que la gent pensa que sempre ha existit, tothom és racista i sempre ha estat racista. És mentida. És un invent teòric europeu del segle XVIII, de la Il•lustració, és com el costat fosc de la Il•lustració i que ha estat estrictament propagat per europeus al llarg del segle XVIII, del segle XIX... posat a la pràctica al segle XX sobretot amb l’antisemitisme, amb el racisme anti-negre. I tot això és un invent, vull dir, no és una cosa que sempre ha estat en nosaltres. Els grecs antics no sabien què era el racisme, la gent medieval tampoc. .

 

P: Amb quin objectiu va decidir escriure sobre el tema? Veu necessari explicar-ho perquè la gent es doni compte?

R: Bé, era un objectiu personal, que era agafar els últims rastres de racisme que hauria pogut tenir jo, perquè jo crec que tot europeu blanc en el fons té un petit pòsit de racista perquè forma part de la nostra tradició. I també era deixar molt clar exactament què era el racisme, de manera que qualsevol que llegeixi el llibre acaba dient, bé, com a mínim sé si sóc o no racista, perquè és exactament això el racisme. No és xenofòbia, no és classisme, no és masclisme, és això el que s’explica en el llibre.

P: Creu que tots som racistes d’una manera o altra?

R: Diguem que tothom té un pòsit racista, i em refereixo sobretot als europeus blancs perquè com he dit forma part de la tradició europea. O sigui, està encara una mica en l’aire. Ara bé, és una cosa ja anacrònica, és una cosa que no té cap fundació científica, això ja ho sabem des de fa 40 anys. De manera que està molt a poc a poc en vies de desaparició. Però clar, el pòsit hi és i pot ser explotat per polítics o mitjans de comunicació.

P: Tot i que porti molts anys vivint a Catalunya, s’ha sentit alguna vegada discriminat per racisme o xenofòbia aquí?

R: No, i jo era immigrant il•legal durant deu anys a Catalunya, em vaig colar com a turista. I si vaig poder fer-ho és perquè els policies no m’aturaven al carrer.

P: No t’aturaven per les faccions, els trets facials

R: Si hagués estat africà o marroquí, segurament tard o d’hora m’haurien demanat els papers. De manera que el racisme funciona també a aquest nivell, saps? O sigui un tractament diferent segons el fenotip. No és res més el racisme.

P: Alguns polítics, sobretot en situació de crisi, culpen als immigrants de la delinqüència, la inseguretat, l’atur, inclús la pèrdua d’identitat. Clars exemples són el que ha ocorregut a Badalona aquí ben a prop, o el cas de l'Anglada i el seu partit. Sembla que segons quins discursos extrems es repeteixen una i altra vegada en la història.

R: Sí, estan jugant amb foc quan fan això, perquè el racisme comença amb la idea que aquella gent no és tan humana com nosaltres. Per exemple, el vídeo clàssic de Badalona, en el que els nord africans eren tots borrosos, llunyans, no parlaven, i els blancs autòctons eren primers plans, ben enfocats i expressaven les seves idees. I ja tens la separació, com si aquells no són com nosaltres, no són tan humans. Comences amb això i acabes amb exclusió social, acabes amb una colla de gent violenta ruixant una persona amb benzina, etc etc etc. O sigui estan jugant amb foc literalment quan fan això els polítics.

I el que fan és per raons electorals, i en part perquè s’ho creuen, o sigui, en temps de crisi els rumors i mites urbans que habitualment circulen sobre la gent nascuda a fora, comencen a circular amb molta més rapidesa. I això es pot aprofitar. Aquesta cosa de “els immigrants ens estan agafant la feina” no és cert. O sigui, entre els marroquins, el 46% de la població de la feina no té feina, entre els blancs autòctons això és pujar un màxim del 16%. De manera que si fossis marroquí estaries molt més fotut que no pas ara. Però clar, la gent no vol sentir això.

P: El problema és que el discurs d’aquests polítics de vegades mou a molta gent."Com explicar aquest país als estrangers" és el nou llibre de Matthew Tree.

R: Sí, perquè donen informació incorrecta. De fet l’Anglada el que fa és imprimir mentides a les coses que diu. Diu “X milions d’immigrants han fet això”, i és mentida, o sigui només cal treure les xifres verídiques, posar-los en un lloc amb una mica d’autoritat, un diari fiable, un anunci de l’ajuntament, el que sigui... i això ja acaba amb tot això. Però si pot mentir amb impunitat doncs això anirà de mal en pitjor.

P: Creu que hi ha solucions efectives per lluitar contra el racisme a la nostra societat? Acabarà desapareixent o persistirà?

R: Sí, de fet està en vies de desaparició perquè justament els partits on hi ha actituds racistes per part dels polítics, tots aquests polítics que són objectivament racistes neguen que són racistes. I el fet que sentin la necessitat de negar-ho, ja és molt important. Vol dir que saben que és una cosa... evidentment negativa, però també és una cosa anacrònica, desfasada. Però clar, ells tenen els seus prejudicis. Jo crec bàsicament que el que s’ha de fer amb el racisme és una cosa òbvia. O sigui, restar impunitat. Quan una persona digui “jo odio tots els jueus” o “jo odio tots els negres”, doncs que algú contesti sempre. Quan hi ha racisme violent, com hi ha hagut a Sabadell per exemple, doncs que la policia no es quedi amb els braços creuats, que facin alguna cosa. Semblava mentida... tothom parlant del terrorisme i allà hi havia tios caminant amb una pistola a la butxaca i atacant grups de nord africans el dissabte a la nit. I ningú no feia res. O sigui, acabar amb aquesta impunitat sempre i sobretot donar informació correcta, és a dir, cada vegada que es diu una xifra o que els immigrants reben més ajudes del govern que nosaltres per exemple, doncs demostrar la veritat, perquè és una mentida, no és cert.

P: I ja per últim, té algun altre projecte entre mans?

R: De fet desprès del “Negre de merda” que és del 2010, acabo de treure una recopil•lació d’articles originalment publicats tots en anglès a fi d’explicar una mica Catalunya a la gent de fora, i per primera vegada ha sortit en català. És un llibre que es diu” Com explicar aquest país als estrangers” i és una petita mostra de com es pot fer l’impossible, que és explicar un lloc que gairebé ningú coneix de fora i explicar-ho d’una manera una mica impactant. Aquesta és la idea.

 





Notícies Relacionades











Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala