Crea el teu compte
Publicitat
Publicitat
Publicitat

Dimarts, 31 de Març de 2020
Portada Actualitat Esports Cultura Entrevistes Opinió Videos

Redacció - Sant Adrià de Besòs - 3/3/2020

El Govern comparteix i exposa les dades de la progressiva recuperació del riu Besòs amb els alcaldes del Consorci
- La qualitat de l’aigua del riu ha estat un dels aspectes que ha tingut una recuperació més ràpida de manera que la contaminació ha pràcticament desaparegut del riu.

Foto: govern.cat

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el director de l’ACA, Lluís Ridao i el president del Consorci del Besòs Tordera, Josep Monràs, entre d’altres autoritats i alcaldes dels municipis del riu Besòs, ha presidit avui una reunió per avaluar el pla de xoc que s’està duent a terme per determinar l’afectació del riu i la seva recuperació després de l’incendi en una fàbrica de Montornès del Vallès el passat 11 de desembre. En aquesta reunió, el conseller ha informat que s’ha reclamat a l’empresa Ditecsa l’execució d’un pla de descontaminació dels sòls i aigües més properes a les seves instal·lacions i que s’incrementaran els mostrejos de pous d’aigües subterrànies d’ús industrial.

El pla de xoc, iniciat a partir de la declaració d’emergència l’endemà del vessament, està desplegat per l’ACA i el Consorci Besòs Tordera. Preveu avaluar l’impacte i l’afectació de l’incendi en el riu a mitjà i llarg termini, a través de tres campanyes de mostreig, dues d’elles ja fetes: una just en el moment de l’incident (el desembre de 2019); una altra 4 setmanes després –el gener de 2020-, i una darrera al cap de 4 mesos (prevista per al proper mes d’abril). En cadascuna de les campanyes s’analitzen un total de 13 punts de control (4 en el riu, 6 en pous, 2 al mar i un a la sortida de la depuradora de Montornès).

Ràpida recuperació de l’aigua del riu

L’acte, celebrat a la seu del Consorci Besòs Tordera a Granollers, ha servit per avaluar l’evolució dels diferents paràmetres analitzats al riu i a les aigües subterrànies. La qualitat de l’aigua del riu ha estat un dels aspectes que ha tingut una recuperació més ràpida. Així, les concentracions de compostos dissolvents volàtils van ser molt elevades el mateix dia de l’abocament, de 10 a 100 vegades per sobre dels valors permesos per als compostos regulats.

En canvi, la setmana del 18 de desembre les concentracions s’havien reduït de l’ordre de 10 vegades per sota dels llindars regulats. Tot i això, encara es detectava alguna resta de disolvents a l’aigua del riu, segurament a conseqüència d’algun lixiviat o producte encara present als marges, al sediment del riu o entre la vegetació.

En els mostrejos duts a terme el gener de 2020 s’ha constatat que la contaminació ha pràcticament desaparegut en el riu. Únicament s’han detectat alguns compostos volàtils, però en nivells molt baixos (pràcticament residuals), molt per sota dels llindars de qualitat en el medi. En la propera i darrera tanda de mostrejos (previstos per a l’abril) es podrà determinar i verificar la total eliminació de la contaminació química al riu.

El conseller Calvet ha explicat que “les aigües superficials tenen una interacció molt immediata amb el que passa al seu voltant, vam actuar de seguida i hi vam observar una afectació molt gran de compostos orgànics volàtils, el mateix dia de l’accident, que ha anat disminuint progressivament”. A més, el pas del temporal Gloria, “que ha fet baixar molta més aigua pel riu, ha ajudar a netejar sediments”, ha comentat.

Increment dels mostrejos en aigües subterrànies

En els mostrejos de gener de 2020, les concentracions de substàncies volàtils en les aigües subterrànies s’havien reduït de manera notable en els pous més afectats localitzats a la vora del riu i just després del punt d’afecció (en el primer mostreig, les concentracions eren més altes). Tot i que els valors d’alguns compostos volàtils estan a nivells moderats, aquests indiquen una tendència a la reducció en la gran majoria de compostos.

No obstant, en els darrers mostrejos s’ha detectat la persistència –i fins i tot augment- de tetrahidrofuran en els pous més propers a l’afecció. No s’ha trobat, en canvi, afectació en pous més allunyats i situats a la vall baixa del riu Besòs.

Segons ha especificat el conseller, “les aigües subterrànies tenen un comportament més lent que les superficials" i ”hi hem detectat que hi ha una afectació que volem avaluar amb més precisió”.

Per aquest motiu, l’ACA incrementarà la campanya de mostreigs prevista en el pla de xoc per fer un seguiment més acurat de l’evolució de les aigües subterrànies.

Calvet ha volgut emfasitzar que es tracta, en tot cas, “de pous d’ús industrial”, en cap cas d’ús agrícola ni per a l’abastament de la població. “L’abastament d’aigua per a la població ha estat garantit des del minut ú” a través d’Aigües Ter-Llobregat i, per tant, “en cap moment ha estat en risc ni la qualitat ni la quantitat d’aigua de boca”, ha subratllat el conseller.

Descontaminació de sòls i aigües per part de l’empresa

Per la seva banda, l’OGAU ha enviat un requeriment a l’empresa perquè presenti i executiu amb caràcter urgent un pla de descontaminació dels sòls i de les aigües al voltant de les seves instal·lacions. Ja dins de l’expedient de responsabilitat ambiental que va obrir la Generalitat es va instar l’empresa a construir 6 piezòmetres de control dins el recinte industrial, que s’afegiran als 17 piezòmetres construits per l’empresa amb anterioritat.

A banda d’aquests punts de control,  ara l’empresa haurà d’executar un pla de descontaminació (extracció, neteja, filtrat de l’aigua i retorn al medi en condicions) de les aigües subterrànies afectades. “L’empresa ja ens ha demanat els permisos” per dur a terme aquest pla de descontaminació, ha comentat Calvet.

Els efectes sobre l’ecosistema

L’impacte més immediat del vessament sobre el riu va ser, de manera gairebé immediata, la mortaldat de fins el 70% de la fauna piscícola en el tram comprès entre Montornès i la desembocadura. Tal com ha comentat el conseller de Territori i Sostenibilitat, “hi va haver una reducció important del nombre d’exemplars d’algunes de les espècies del riu i també una disminució del nombre d’espècies en el punt d’afectació màxima de l’accident”.

Així, es detecta una gran diferència entre les poblacions de peixos i el nombre d’espècies presents als trams de riu Besòs aigües amunt de l’afecció i els punts afectats per l’incendi, especialment el tram del riu Besòs just davant de l’afecció.

En concret, els trams aigües amunt mostren entre 5 i 6 espècies de peixos i, en canvi, en el tram de riu més proper al lloc de l’incident actualment només es detecta una espècie, el llopet de riu. Aigües avall de l’afecció, el nombre d’espècies es manté bastant semblant al que hi havia prèviament, tot i que la densitat d’individus es va reduir entre un 60-80% fruit del vessament.

El conseller Calvet ha assegurat que “volem recuperar la funcionalitat del riu el més ràpid possible” i, per això, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el Consorci Besòs Tordera treballaran per concretar “la construcció d’infraestructura verda que ens permeti renaturalitzar el riu i recuperar tota la seva capacitat d’acollir biodiversitat”. Aquest programa d’infraestructura verda “s’anirà implementant al llarg dels propers mesos i anys”, ha precisat Calvet.

Per la seva part, Josep Monràs, president del Consorci, ha volgut destacar “la coordinació entre les diferents administracions en la gestió de l’incident i en els treballs de seguiment i de recuperació del Besòs, així com el traspàs de tota la informació que es va obtenint. Les dades presentades avui demostren que el riu està recuperant la normalitat”que tenia abans de l’incident. Monràs ha afegit que “la recuperació de la biodiversitat trigarà una mica més tot i que estem convençuts que el temporal Gloria, amb l’important augment de cabals, ha afavorit aquesta capacitat d’autoregeneració”. Per últim, també ha destacat que “fruit d’aquest incident l’ACA incorporarà a la seva planificació hidrològica del futur aspectes de biodiversitat i de naturalització del propi riu i més elements de preservació i contenció davant episodis similars”.

Ara caldrà esperar els mostrejos programats per al mes d’abril per poder corroborar la recuperació de les poblacions de peixos al riu, ja que s’han detectat moderades concentracions de marcadors d’estrès fisiològic que poden condicionar aquesta recuperació.

L’estrès fisiològic es mesura a través de biomarcadors o compostos químics produïts per l’organisme (en aquest cas el fetge) com a conseqüència d’un disfuncionament o com a mecanisme de defensa davant l’estrès. En el tram de riu més afectat, les poblacions de llopet de riu, única espècie que va sobreviure en aquest tram, pateix un cert estrès fisiològic.

Tot i que s’ha reduït un mes després, caldrà seguir analitzant-ho per assegurar que no han quedat seqüeles fisiològiques que posin en risc la supervivència i reproducció dels individus que van sobreviure a l’afecció, i especialment per valorar la futura recuperació de les comunitats de peixos al riu. Els mostrejos que es preveuen realitzar l’abril proporcionaran informació addicional sobre aquest tema.







Notícies Relacionades











Has d'identificar-te per escriure comentaris. Si no estàs registrat, pots fer-ho aquí
| Edició impresa pdf | Edició impresa Online | Tarifes publicitaries | Grupo Area 96 | eltemps 1996-2014 © Àrea Besòs | Tots els drets reservats.


C/ Besòs, nº 7 - Sant Adrià de Besòs - Barcelona (Spain) C.P. 08930 Tel. 93 462 18 63
Gerencia: Jose M. Pulido | Dpto. Comercial: José Alcalá | Producción: Montse Saez | Administración | Web master: Jose Mejías | Informática: Pedro Santos | Publicidad: Jose ALcala