Ara fa vuitanta sis anys, la matinada del 19 de juliol de 1936, milers de persones seguiren les consignes de les organitzacions obreres i polítiques d’esquerres per combatre als militars revoltats a Barcelona. Una de les primeres víctimes mortals causades pel sollevament feixista va ser la de l’adrianenc Bonaventura Jofre. Tenia vint-i-tres anys.
Bonaventura Jofre i Pau (1913-1936), era soci del Centre Republicà Federal Adrianenc adherit al partit d’ERC durant el període de la Segona República. Amb el mateix cognom, Jofre, hi ha dades en la premsa de l’època de quatre persones vinculades al mateix Centre Republicà: Martí Jofre, Josep Jofre, Bonaventura Jofre i Eugeni Jofre (ben possiblement tots ells família). Bonaventura s’havia donat d’alta també a l’Ateneu Nacionalista del Districte IV de Barcelona, l’abril de 1933.
El 19 d’agost de 1936, un mes després dels fets, els Centres d’Esquerra de Sant Adrià (el Centre d’Esquerra i el Centre Republicà Federal Adrianenc) van dipositar corones de flors al lloc on havia caigut mort Bonaventura, al carrer del Parc, al costat del Govern Militar a Barcelona. A la tarda, l’Ajuntament de Sant Adrià li tributà un homenatge local.
Jordi Albaladejo, historiador
