El passat dissabte 20 de gener va tenir lloc la inauguració de l’exposició T’enyoro. Cartes per la memòria, al Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MHIC), cedida pel Memorial Democràtic, del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat. També es va presentar el projecte educatiu: T’enyoro. Migracions i correspondència, una exposició annexa feta per l’alumnat de 3er d’ESO l’ IES Barres i Ones.
L’acte va comptar amb la presència de Jordi Font, director del Memorial Democràtic, i l’alcaldessa, Filo Cañete. També hi van assistir representants de centre educatiu.
Durant molt de temps, la correspondència va ser la manera més habitual de comunicar-se. La revolució tecnològica ha fet que el correu electrònic, les xarxes socials o el telèfon mòbil hagin substituït les cartes. L’exposició T’enyoro. Cartes per la memòria vol posar en valor les cartes i els papers personals.
A través de tres exemples, mostra com aquests documents són imprescindibles per conèixer i refer les vides de les persones, homes i dones. Al mateix temps, destaca la importància de la informació que ens aporten per acostar-nos als moments històrics que les persones van viure. La correspondència i els papers personals permeten conèixer la vida quotidiana i social d’una època de primera mà, i de manera fidedigna. La mostra proposa també una reflexió al voltant de l’evolució que han experimentat les eines de comunicació privada relativament en poc temps.
Mercè Rodoreda i Anna Murià: una amistat consolidada a través de les cartes
La correspondència entre les escriptores ha permès conèixer la seva història personal i el context històric en què van estar immerses. En aquest cas, es presenten cinc cartes que narren els primers anys d’exili i com va viure Mercè Rodoreda l’arribada de les tropes alemanyes a França. L’amistat entre Rodoreda i Murià va sorgir durant l’exili a França, el gener de 1939. Totes dues van conviure a la casa de Roissy-en-Brie, a vint-i-cinc quilòmetres de París, acompanyades d’altres intel·lectuals també exiliats. La correspondència va sorgir després de la separació: l’Anna Murià marxava a Mèxic, mentre que la Mercè Rodoreda s’instal·lava a París i fugia després davant l’ocupació nazi. La seva fugida va quedar detalladament narrada en una de les cartes que mostrem de forma destacada a l’exposició.
Filomena i Josep Maria: una història d’amor en temps de guerra
El fons del Memorial Democràtic compta amb una donació privada d’una família de Barcelona que, separada durant la Guerra Civil, es va cartejar per a dir-se, entre moltes coses, que s’enyoraven. Al mateix temps s’explicaven com patien els bombardejos, com s’ho feien per aconseguir aliments malgrat l’escassedat i com vivien la desfeta de l’exèrcit republicà i la fugida de la població. Els descendents de la Filomena Augé i en Josep Maria Faura van donar al Memorial Democràtic 96 cartes que aquesta parella es va escriure durant els anys de la guerra. Aquesta correspondència ha permès saber com van viure la guerra des de la distància: la Filomena, des de Torà, on es va instal·lar amb els dos fills, i en Josep Maria, des de Barcelona, on es va quedar treballant. A més a més, gràcies a aquesta correspondència, s’ha pogut recuperar el seu testimoni en relació amb els bombardejos, el racionament o l’avanç de les tropes franquistes.
Teresa: reconstruir una vida a partir d’una carta
“T’enyoro” acaba amb una tercera història, la de la Teresa Prats, que en aquells moments estava al camp de refugiats de Clocher (Guéret, França), al febrer de 1940. En aquest cas disposem d’un document, la carta que la Teresa envia al Sr. Joan Tauler, secretari del President Lluís Companys, a qui li demana ajuda econòmica i a qui s’adreça amb un to clarament militant per la causa republicana. Aquest àmbit posa en relleu la quantitat de dades que desprèn un únic document i com podem reconstruir una història amb aquesta informació.
