Segurament mirant cap enrere l’evolució de la informàtica té diverses etapes. La prehistòrica de la informàtica, l’era de les màquines mecàniques, els ordinadors electrònics, l’era dels mainframes (tecnologia + informàtica), l’era dels microprocessadors.Avui dia la majoria dels programes que es realitzen, de gestió amb diferents estaments, solen ser molt complicats d’utilitzar, em refereixo per a la majoria dels usuaris, ja que tenen masses opcions. Segurament amb la famosa IA tot seria més senzill, sobretot per la capacitat que s’ira incrementant amb el temps. Aquesta tecnologia es remunta al segle XX, quan els informàtics i matemàtics van començar a contemplar el concepte màquines, que poguessin simular la intel·ligència humana. La IA no va aparèixer de la nit al dia.
En l’actualitat tens molts camps de desenvolupament, com el joc dels escacs, reconeixement de veu, teoremes matemàtics, arquitectura , enginyeria , robòtica, conducció de vehicles, operacions de ronyons, ulls i diagnòstic de malalties i es va estenent d’una forma universal a diferents conceptes.
Aquesta nova tecnologia intenta replicar el coneixement i aprenentatge humà, com l’automàtic, el de reforç, el profund i el supervisat. Aquest últim són els programadors han d’anar controlant a mesura que s’incrementa la capacitat de la IA. Per a acabar un exemple ,posarem en marxa la IA i direm …. demana’m hora per a la ITV, l’ajuntament, busca un vol, posem amb el meu fill etc ….etc. Vulguem o no aquest seria el nou camí, jo no crec que el vegi, però per aquí camina. No oblidem que ella ens demanarà dades per a executar les peticions, no haurem d’escriure res. Un altre dia parlaré d’alguns inconvenients igual són solucionables.
Josep Megías
