Moltes vegades les lleis tenen tantes llacunes i forats que permeten que siguin interpretades de diferents maneres. Això permet que els advocats tinguin treball i no et poden garantir que guanyis el judici. Ja que si no guanyes el judici pots reclamar al suprem. No sé què suprem es refereixen, això em recorda als que fèiem la «mili», ens deien sinó estàs conforme, reclames al mestre «armero». Posaré un exemple de molts milers que hi ha. Si vas en un transport públic i sense voler trepitges a una persona, ve una ambulància la porta a l’hospital i després et denuncia, és possible que et caigui una pena, més o menys acceptable, segons la interpretació del jutge. Però si t’ocorre el mateix i la persona que trepitges és una persona important que juga al futbol, preparat, igual t’embarguen fins a la casa per a pagar la indemnització, això si no vas a la presó, estàs perdut. Això demostres que les lleis no jutgen els mateixos fets amb les mateixes condemnes, més bé depèn de les persones afectades. El problema és quan es fan lleis amb tothom en contra, excepte el que l’ha promulgat, alguna cosa falla en aquestes lleis. Avui en dia es posa en qüestió, que està mal fet? Les lleis o les sentències. Hi ha un refrany que diu, tinguis pleits i els guanyis, amb això ens quedem, mentre les lleis tinguin moltes interpretacions, no crec que serveixin per a tots.
Josep Megías
