Hi ha un litigui mercantil entre dues parts. L’una, José Antonio Garcia Blanco, el darrer arrendatari del local bar fins a 31/3/2021, i l’altra, per les senyores que ocupen il·legalment el bar de l’Ateneu, i que fins aquella data del 31/3/2021 eren les seves empleades i estaven donades d’alta a la seguretat social.
Com a membre de la Junta de l’Ateneu Adrianenc, des de fa 18 anys, m’ha tocat viure una situació injusta per l’entitat, on les mentires han teixit una teranyina de falsedats que han portat a la confusió i el descrèdit sobre la responsabilitat de l’Ateneu en tot aquest afer. Se’n fa difícil trobar la veritat en les parts en conflicte, i penso que les coses més malament no es podien fer.
Des de la Junta hem explicat a les senyores que ocupen il·legalment el bar, i amb l’ajuda d’un traductor de xines, quina era la nostra posició. I la primera resposta ja va ser de coacció, xantatge i violència física. En varem fer una denuncia a la policia. Desprès quan anavem a portar a terme el permís d’obres de l’ajuntament, l’operari de l’empresa “Signum”, el seu nom consta a la segona denuncia a la policia, es va veure amenaçat per part d’una senyora del mateix grup o família amb un ganivet de cuina per si continuava treballant, fins i tot, la mateixa persona despenja un quadre de l’Ateneu i el llença als peus d’un membre de la Junta de l’Ateneu.
Quan davant de la policia demano el perquè no han fet la denuncia, si es veritat el que diuen dels 100.000 euros estafats. La resposta és que no ho podien fer per la procedència dels diners.
En la documentació notarial que ens fan arribar consta la creació d’una empresa entre les dues parts ara en conflicte, i domiciliada a l’adreça de l’Ateneu Adrianenc, sense demanar permís a l’entitat. Es evident que quan s’amaguen coses com aquesta hi ha interessos en joc i s’actua de mala fe.
Desprès de 97 anys de servei a la cultura local, l’Ateneu es troba enmig d’una situació aliena a la seva responsabilitat, i que posa en perill la seva viabilitat de futur. Des del mes d’abril que no entren lloguers, i es fa front a les despeses de la hipoteca, l’electricitat, l’aigua, les assegurances, etc.
Vull recordar que l’Ateneu Adrianenc és una entitat sense afany de lucre, que es mou pel voluntariat del seus socis, i sense cap tipus de retribució, i que un ple municipal va declarar l’entitat com un espai d’interès local en el camp de la cultura. I formem part de la xarxa cultural del país reconeguda per la Generalitat de Catalunya.
El que més greu en sap és la confusió de la gent, víctimes de tanta informació falsa. És de tota evidencia que les parts en litigi es mouen únicament per interessos econòmics però per legítims que siguin no poden justificar el mal que ens estant fent a una l’entitat degana de Sant Adrià i que forma part dels edificis a preservar i millorar.
Agustí Gallart. Vocal de Cultura de l’Ateneu Adrianenc
