L’arbrat viari, és a dir els arbres que hi ha a l’espai públic de la ciutat (carrers, places, etc), proporciona grans beneficis a la ciutadania tant ambientals (millora de la qualitat de l’aire, reducció de l’efecte illa de calor a la ciutat i de la contaminació acústica, increment de la biodiversitat, entre altres) com socials (millora de la salut, dels vincles veïnals…) i també té un paper important en la millora paisatgística. Perquè pugui fer la seva funció, cal mantenir-lo en bones condicions i estable i per això l’Ajuntament en fa una gestió activa, inspecciona els arbres de tot el municipi per detectar els que estan en mal estat, avaluar-ne el risc associat i determinar l’actuació que cal fer-hi.
En aquesta línia una de les actuacions que desenvolupa periòdicament l’Ajuntament és la replantació d’arbres, que consisteix en substituir els exemplars morts o malalts per la no adaptació al medi, per envelliment, per perill de caiguda, per manca d’espai, per entrar en conflicte amb altres exemplars o per altres raons. Seguint aquest criteri durant les properes setmanes es talaran 25 arbres i es replantaran 87 d’espècies diverses, a diferents espais de tots els barris del municipi. La reposició de l’arbrat és un procés progressiu i per això és habitual que sempre hi hagi escocells pendents de replantar. Quan es tala un exemplar, per exemple, s’ha de tenir en compte la seva mida ja que si són grans cal esperar un any per poder treure la soca, és necessari que es podreixin les arrels perquè puguin nodrir la nova plantació.
Treball conjunt per tenir un arbrat viari de qualitat
Els arbres urbans es troben sotmesos a un ambient artificial i a un estrès constant (espais reduïts, contaminació, fauna urbana) que fa que de vegades el seu creixement natural entri en conflicte amb l’edificació, el trànsit o la senyalització, o que es desenvolupin plagues que puguin ocasionar molèsties als veïns.
Els diferents serveis municipals involucrats en la gestió d’espais verds i arbrat treballen conjuntament per dur a terme diferents accions relacionades amb aquesta problemàtica:
1. L’elecció i ubicació d’espècies per tal de minimitzar els problemes del creixement del brancatge sobre les façanes a les noves urbanitzacions, i l’establiment dels criteris de
priorització del programa progressiu de substitució d’arbrat d’urbanitzacions antigues.
2. Les podes selectives amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’arbre quan hi ha alguna part morta o, més freqüentment, per reduir les molèsties que puguin provocar als veïns. Cal tenir en compte però, que la poda no és una necessitat de l’arbre. És més, lluny de ser-li beneficiosa, representa una agressió que a poc a poc el va debilitant, de forma que s’afavoreix l’atac d’insectes i/o fongs que en molts casos poden acabar derivant en una plaga.
3. La gestió integrada de plagues. Actualment, les normatives que regulen l’aplicació de plaguicides són molt restrictives i no permeten fer tractaments fitosanitaris si no és estrictament necessari. Per això, l’Ajuntament de Sant Adrià aplica criteris de racionalitat i sostenibilitat mediambiental i promou els mecanismes de control biològic per sobre del control químic (aplicació sistemàtica de productes sanitaris), l’ús indegut dels quals poden tenir efectes en la salut de la població i de l’entorn. Dins d’aquest sistema de control, però, es poden fer tractaments fitosanitaris puntuals en casos excepcionals, sempre amb una decisió tècnica prèvia i amb productes permesos, i mai de forma preventiva.
Sant Adrià actualment té 1 arbre per cada 5 habitants, i l’objectiu és assolir la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que aconsella 1 arbre per cada 3 habitants per garantir un millor aire a les ciutats. Cal destacar també, que Sant Adrià ha incrementat més del doble l’espai de zones verdes en els darrers anys, i ha passat de tenir 228.000 m2 a 496.000 m2.
