L’Ateneu Adrianenc neix a Sant Adrià de Besòs “de iure” l’any 1924, i obre portes l’any 1925. El municipi es trobava en un procés de mutació total, en pocs anys, la població havia fet un salt demogràfic sense precedents en la seva història. L’espai agrícola de tota la seva extensió territorial havia deixat pas a un procés d’industrialització amb un gran augment d’habitacles per acollir els nous nouvinguts que treballaven a sectors com l’electricitat, la metal·lúrgica, el tèxtil, el vidre, el cartó, la construcció i el comerç.
Els canvis socials es reflectien a la societat adrianenca, i el món associatiu, ja es configurava en una sèrie d’entitats de caràcter cultural, cooperatiu i esportiu. L’Ateneu no estava sol, però aviat va esdevenir una entitat o element cabdal en la defensa del fet adrianenc, un espai on es reunia la gent, es feia cultura i es configuraven formes de democràcia i progrés, com era el fet de l’ensenyament d’adults o les classes per a nens i nenes.
En aquell temps, les idees dominants ja es reflectien a la societat adrianenca, però l’Ateneu va mantenir sempre un estatus propi sense jugar a favor d’uns o altres, tothom era benvingut. Ho reflecteixen els seus primers directius. En Joan Solanas, no era de Sant Adrià, tenia una botiga de merceria, i fou el primer president, el segueix en Joan Llandric, industrial, propietari de la fàbrica de cartó.
Seguiren els anys de l’onada republicana amb el nom d’Ateneu Republicà Federal Adrianenc, així s’anomenava, i fou un període on l’Ateneu esdevingué encara més, un espai de convivència per a tots els sectors, un referent de progrés i cultura, fins al punt que gairebé tots els esdeveniments culturals i d’oci, festa Major inclosa, els organitzava l’Ateneu.
La guerra civil amb la derrota de Catalunya comporta entrar en un període fosc amb un retrocés de la cultura popular, i, fins i tot, a l’Ateneu li foren prohibides les seves activitats. “Educación y Descanso” del règim franquista va estar omnipresent en totes les activitats de lleure que es feien a l’Ateneu durant aquells anys.
Ara fa vint-i-cinc anys que formo part de l’Ateneu, m’acullia en aquell moment, l’any 2000, l’Arcadi Augé, un president molt receptiu a totes les propostes de millora de l’Ateneu que li formulaven, i que va acceptar, malgrat que representessin un elevat deute per l’entitat. Iniciàvem tot l’equip de direcció el procés de modernitat de les instal·lacions. Aquí ens cal esmentar l’important ajut de l’ajuntament amb aportacions en alguns casos del 50% del seu cost.
El cinema veu la llum a l’Ateneu, posem en marxa cicles de cinefòrum durant força anys, el Cicle Gaudí i el Cine xic per a infants han representat la seva continuïtat. El futbol també es visionava i es visiona ara des de la pantalla gran. Els equips de projecció i so coneixen millores amb les darreres aportacions de la tècnica. L’Ateneu ha dedicat i dedica els seus recursos a la seva constant millora.
Esmento el suport de sempre a la cultura popular com a missió pròpia de l’entitat. Avui els grups de teatre amb els seus tallers d’aprenentatge i manualitats, les sardanes, les conferències, les classes de català, les sortides de descoberta del nostre entorn i les excursions, com a signes d’identitat ben nostres. No vull deixar d’esmentar la participació com Ateneu en la recuperació de les festes popular com ara La flama del Canigó, i els Passadors,- així com els convenis de col·laboració amb altres entitats.
L’Ateneu es troba en el seu punt àlgid de difusió i d’acceptació popular. No calem paraules sinó veure la seva programació. Fa cent anys que aquesta actitud de servei a la cultura s’ha fet present gràcies a molta gent que de forma desinteressada ha donat i donen el millor d’ells mateixos.
Agustí Gallart i Teixidó
Ex president de l’Ateneu Adrianenc
